Instal·lats en l’agosticitat

Tinc una “deformació professional”, que és el costum de pensar el setembre en clau d’inici de curs, de plantejar fites i programar processos. Ve de quan el curs s’acabava amb l’inici de l’estiu i aprofitaves l’avinentesa per fer avaluació d’allò programat i realitzat, i prenies nota del que calia repassar i recuperar. Així, arribaves al setembre i reprenies, amb el coneixement consolidat i el cos descansat, el fil de la feina. Fa temps, però, que parlar del setembre en clau d’inici de curs, polític o social, és un mer recurs retòric. La famosa rentrée política, que permetia als mitjans de comunicació omplir de novetats després del buit estiuenc, sembla cosa del passat.

De nou, els governs, aquest estiu, han aprovat mesures antisocials, aprofitant, sens dubte, la menor tensió informativa i el costum social de desconnectar. Aquesta manera de governar no és cap novetat. El 2012 vam assistir al tràmit i a l’aprovació de la contrareforma laboral, i fa dos anys, a la modificació de la Constitució per garantir el pagament del deute públic abans que la despesa social. Amb l’“agosticitat” s’avança en una forma obscurantista i autoritària de governar que defuig el debat públic de qüestions que la ciutadania hauria de saber i respecte de les quals s’hauria de poder posicionar. Però no per això deixen de ser mesures antisocials que emmarcaran debats i accions del nou curs, i sobre les quals cal prendre posició i actuar.

Dues de les qüestions tenen especial significació per les repercussions que tindran aquest curs. La primera, en relació amb el marc laboral, amb noves modificacions en l’Estatut dels treballadors. La segona, en relació amb els pressupostos de la Generalitat.

Pel que fa al marc de relacions laborals, el Govern de l’Estat va publicar, a principis d’agost en el BOE, un decret llei que endureix encara més la contrareforma laboral aprovada fa poc més d’un any (reforça la capacitat unilateral de l’empresari en l’acomiadament, ja que afebleix la tutela judicial dels treballadors), i el passat 30 d’agost va fer balanç de la contrareforma i va presentar la simplificació de les modalitats contractuals (com li demanaven les organitzacions empresarials). La ministra Báñez fa un balanç irreal de la contrareforma laboral aprovada fa un any, ja que la presenta com un instrument que ens està traient de la recessió. Unes conclusions que són lluny de la realitat que vivim la majoria de la societat i els treballadors i treballadores: mentre les grans empreses augmenten els beneficis, als treballadors se’ls devaluen els salaris, s’augmenta la precarietat, es perd ocupació i s’empobreix la societat. La proposta de la ministra (reduir modalitats de contractació) és la continuïtat de la imposició unilateral de reformes sense diàleg ni negociació. Ens temem que el Govern pretendrà desnaturalitzar les causes de la contractació temporal, perquè, així, els empresaris no hagin de justificar la raó real i objectiva d’un contracte temporal, i dificultar, d’aquesta manera, la intervenció sindical i de la Inspecció de Treball en el control del frau en la contractació. Caldrà combatre aquesta intenció i evitar que darrere la “simplificació” s’amagui l’augment de la temporalitat i la precarietat com a única via d’accés al mercat de treball, i que això serveixi per pressionar encara més a la baixa les condicions laborals i salarials.

Pel que fa a les polítiques pressupostàries, el Govern de Catalunya ha aprofitat l’agost per sentenciar la pròrroga pressupostària per al 2013; consolida, així, l’estructura de despesa del pressupost del 2012 (aprovat per CiU i PP) i adequa les partides al límit de dèficit de l’1,58%, cosa que representa unes retallades d’uns 2.000 MEUR en la despesa pública. La pròrroga imposada impedeix el debat polític i social en relació amb el contingut i les prioritats del pressupost. El límit de dèficit de l’1,58% imposat pel Govern central té el seu origen en la Llei d’estabilitat pressupostària aprovada amb els vots de PP i CiU, i tindrà efectes dramàtics per als serveis públics i les persones. Ja van tres anys consecutius de retallades (educació, salut, atenció social, etc.) i, malgrat l’esforç dels professionals que hi treballen i que estan patint també l’atac a les seves condicions laborals i salarials, la ciutadania estem patint l’empitjorament en la prestació i la qualitat dels serveis. Augmenten les desigualtats socials i es posa en risc la cohesió social. El Govern català s’hauria d’haver plantat davant del Govern de l’Estat i haver elaborat uns nous pressupostos prioritzant les polítiques per a la ciutadania, com les educatives, sanitàries o de serveis socials, que, a més, ajudessin a impulsar la demanda interna i la reactivació econòmica. La pròrroga comporta la renúncia a obtenir ingressos addicionals fins al 2014 (la immediata aplicació d’impostos com el de successions hauria permès incrementar els ingressos actuals entre 400 i 500 milions d’euros). Per això, aquesta decisió obligarà a mantenir la pressió contra l’intent de fer noves retallades als serveis públics i a exigir un canvi radical en els pressupostos del 2014.  

L’agosticitat dota d’obscurantisme i opacitat a l’acció del Govern, però no allunya la realitat dura i crua que generen les polítiques antisocials i que emmarquen el context del nou curs. Els treballadors i treballadores hem de reforçar l’organització i la posició a les empreses i centres de treball, per evitar els intents de precaritzar i empobrir cada cop més el treball. I hem de continuar confluint, construint propostes, promovent iniciatives i fent accions, per canviar la lògica de les polítiques neoliberals de falsa austeritat que serveixen perquè uns pocs s’enriqueixin amb l’empobriment de la majoria de la societat.