Cap a la renda garantida de ciutadania

La realitat de la pobresa a Catalunya (supera el 25%) i l’exigència de polítiques concretes i recursos econòmics per fer-hi front han estat el motiu de les Jornades de Dejuni Contra la Pobresa, organitzades per la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per la renda garantida de ciutadania, realitzades aquest cap de setmana a la plaça de Catalunya de Barcelona. S’han debatut opinions i propostes en diversos tallers. El Govern fa temps que ha girat l’esquena a la pobresa, l’ha exclòs del debat polític i social del país.

A les Jornades hem parlat de pobresa i desigualtat. De com les polítiques neoliberals que s’estan aplicant per gestionar la crisi, en especial des del 2010, han accentuat aquesta realitat. Destrucció d’ocupació i pèrdua de drets laborals, d’una banda, i retallades de drets i prestacions socials, de l’altra, han avançat en paral·lel i han donat com a resultat l’augment de poder i riquesa d’una minoria social. Avui els rics són més rics i tenen més poder. Avui hi ha més pobresa. Avui tenir feina no t’exclou d’estar en situació de pobresa. En aquest context segueix l’atac als drets laborals i als drets sindicals per reforçar el poder unilateral dels empresaris per acomiadar i imposar condicions laborals, es qüestiona el sistema públic de pensions i la seva suficiència, i es nega el debat pressupostari de despeses i ingressos públics, de prioritats i redistribució.

En la taula d’immigració i pobresa s’ha reclamat que cal garantir els drets humans i ciutadans de les persones immigrades. En una altra taula s’ha analitzat com crear treball de qualitat: com intervenim en la negociació col·lectiva per evitar que la sobrecàrrega de feina d’uns impliqui la desocupació d’altres, com evitem que l’alternativa a l’atur sigui el treball sense drets i com repartim la feina. Un debat que posa de manifest també la necessitat de reforçar les organitzacions sindicals perquè puguin fer de contrapoder als poders econòmics i als governs. S’ha parlat també d’economia solidària i cooperativisme com a alternatives a les actuals formes d’organització social i productiva. S’ha vist necessari establir mesures d’urgència social pel que fa al subministrament d’aigua, gas i electricitat, i a l’exercici real del dret a l’habitatge. S’ha debatut també de participació ciutadana, d’aprofundir la democràcia, de consultes ciutadanes, de transparència.

Les Jornades han posat en relleu que hem de reclamar polítiques concretes que evitin l’exclusió social i redistribueixin de manera justa la riquesa existent. Ara necessitem que la darrera fase de la campanya de recollida de signatures per la ILP per la renda garantida es converteixi en una mobilització social massiva. El proper octubre hem d’entrar al Parlament de Catalunya les signatures per iniciar el tràmit parlamentari. Però ho hem d’acompanyar d’una àmplia sensibilització social. El Govern o els grups majoritaris del Parlament no poden escudar-se en dificultats pressupostàries per fer decaure la iniciativa: hi ha recursos, hi ha riquesa, es pot ingressar més i es pot redistribuir millor. Cal canviar de prioritats i fer una política pressupostària al servei de la gent.

Les polítiques de retallades no poden continuar, ja que el resultat és que la desigualtat creix, es consolida la pobresa i s’eliminen eines i protecció que facilitaven la inserció laboral i social. El Govern té l’obligació d’evitar la fractura social, garantint uns ingressos mínims per a les persones sense feina ni recursos alternatius. Ens hem de dotar d’instruments al servei de les persones en risc d’exclusió i incidir en polítiques que apostin per un model social de drets i cohesió social, que és el que pretén la ILP per una renda garantida de ciutadania.