Reformes que canvien les regles del joc

Abans parlàvem de reformes quan volíem ‘modificar una cosa per donar-li una nova forma amb l’intent de millorar-la’, tal com ens diu el diccionari de la llengua. Avui quan s’anuncia una “reforma” desconfiem perquè ho associem a canvis normatius que suprimeixen o limiten drets conquerits. Els governs han decidit emprar el mot reforma com a esmena, correcció o retorn a posicions prèvies. Una o altra accepció és una opció política: o s’associa a canvi per millorar o a canvi per retornar al punt de partida.

Quan analitzem les reformes, sigui la laboral, la de pensions, la de les administracions locals, l’educativa, la sanitària, etc., trobem en comú la voluntat de modificar el marc actual. Però en tots els casos es vol fer despullant de drets, garanties o recursos. No es vol la millora, sinó l’ajust o l’adequació. Sempre la mateixa justificació: fer-ho sostenible, adaptar-ho als canvis, racionalitzar, etc. Poques vegades es parla de millorar l’atenció a les persones, de crear nous drets o de millorar la qualitat del servei. Són reformes profundament ideològiques, que empobreixen la majoria de la societat i augmenten les desigualtats. Són decisions polítiques que no estan justificades ni pel context tecnològic o de coneixement ni per les necessitats econòmiques o de funcionament dels mercats en un context de globalització. Aprofiten la situació de crisi i l’alt nivell d’atur per imposar-les.

La reforma laboral ha provocat l’abaratiment dels costos laborals, via desocupació i empitjorament de les condicions laborals. La productivitat augmenta i la capacitat de crear riquesa no disminueix, tot i disminuir el nombre de treballadors i treballadores ocupats, el resultat és el traspàs de les rendes del treball al capital. O sigui, una minoria s’enriqueix a costa de la majoria, que s’empobreix. Per això, augmenta el poder unilateral de l’empresari i s’afebleix la capacitat negociadora dels treballadors i de les seves organitzacions sindicals.

La reforma de pensions que promou el Govern vol fer perdre capacitat adquisitiva a les pensions actuals i futures. Es volen promoure sistemes privats que facin negoci amb l’estalvi dels treballadors en actiu. Una reforma innecessària després de l’acord del 2011, ja que el problema no és de despesa, que no és superior a la mitjana de la UE, sinó d’ingressos, que són molt inferiors als estàndards de la UE. Ho fan per motius ideològics.

La reforma de les administracions locals, que promouen en paral·lel i amb continguts similars tant el Govern de l’Estat com a Catalunya la Generalitat, vol modificar l’actual marc normatiu per impedir que els municipis prestin molts dels serveis que prestaven a la ciutadania (escoles bressol, serveis socials, etc.). Expliquen que l’estalvi serà de 8.000 M€ a l’Estat i d’uns 1.000 M€ a Catalunya. Queda clar que el que volen és ajustar i retallar despesa i allunyar la participació ciutadana.  

La mateixa lògica respira la LOMCE o l’aplicació de la LEC per la Generalitat: introduir reformes i retallar despesa obrint pas una escola segregadora i classista, que consolida la desigualtat social que impregna les polítiques dels governs actuals. En la sanitat es desvesteix un sistema públic per obrir pas al negoci de la salut, on les diferències socials esdevindran també desigualtat en l’accés als serveis de qualitat.

Amb aquest panorama, aquesta tardor hi haurà noves i fortes mobilitzacions laborals (en defensa de la negociació col·lectiva, de l’ocupació, contra la precarietat, per la creació d’ocupació, per la renda garantida de ciutadania, etc.), educatives (contra les retallades i la LOMCE), en la sanitat (contra les privatitzacions), en contra de la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, en contra que els ajuntaments no puguin satisfer les necessitats i respectar la participació ciutadana, per uns pressupostos socials, etc. Mobilitzacions que denoten que les reformes actuals són imposicions ideològiques que es fan per canviar les regles del joc. Ni inevitables ni necessàries. Si volem recuperar el fons de la paraula reforma, dotant-la del sentit de ‘canviar per millorar’, hem d’actuar des de la proposta i l’organització de la resposta. Cal canviar les actuals polítiques.