Treball digne i vida digna

El 7 d’octubre va ser la data que la Confederació Sindical Internacional (CSI), en el seu congrés fundacional a Viena fa set anys, va triar per convocar anualment la Jornada Mundial pel Treball Digne. Avui a Catalunya ens trobem amb alts nivells d’atur i una creixent precarietat laboral, la protecció social i el sistema públic de pensions estan sent atacats, la contrareforma laboral facilita l’incompliment dels convenis i la pèrdua del dret a la negociació col·lectiva, l’educació i la salut públiques són atacades amb les retallades, el diàleg social està sent obviat pels governs, s’ataca el sindicalisme i els drets sindicals,  etc. Davant d’aquesta realitat hem d’aprofitar aquesta data per denunciar la situació i seguir reclamant una ocupació digna per a tothom.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) va donar a conèixer l’any 1999 el concepte de treball digne a través de l’aleshores director general, Juan Somavía, fonamentant-lo en quatre eixos: ocupació de qualitat, drets laborals, diàleg social i serveis públics. Ocupació de qualitat, referint-se al fet que tothom tingui garantit el dret al treball i a un treball de qualitat que li permeti viure a aquesta persona i a la seva família. Drets laborals, derivats de les mateixes normes internacionals acordades per l’OIT, que inclouen la llibertat de sindicació i l’eradicació de la discriminació laboral, del treball forçat i del treball infantil. Diàleg social com l’àmbit on els treballadors tenen dret a exposar les seves opinions, defensar els seus interessos i negociar les condicions associades a la seva activitat laboral. I els serveis públics per garantir l’accés a la protecció social, que és un dret fonamental i un instrument per a la promoció del benestar humà i el consens social, i perquè els serveis públics de protecció social garanteixin el creixement equitatiu, l’estabilitat social i l’acompliment econòmic de les societats.

Les societats que respecten i promouen el treball digne són les més riques i cohesionades. L’informe de la CSI «Països en situació de risc. Violacions dels drets sindicals. 2013», després d’analitzar la situació al món, conclou que és en els països amb sindicats forts i cobertura extensa de la negociació col·lectiva on hi ha menys desigualtat salarial i una distribució més justa dels ingressos. Per contra, on hi ha persecució sindical (prohibició, repressió o estratègies de desprestigi), la tendència és a la concentració de la riquesa i al creixement de les desigualtats.  

Avui hi ha molts països on no hi ha els drets bàsics d’un treball digne, hi ha discriminació, explotació i desigualtat… L’explotació infantil, segons l’OIT, afecta avui 246 milions de nens i nenes entre 5 i 17 anys, forçats a treballar en condicions inhumanes i sense accés a l’escolarització ni sovint a la sanitat. La dona manté a molts llocs una insuportable situació de discriminació en el món del treball. La gran majoria de pobres en el món són dones.

Enguany, la CSI ha convocat la Jornada Mundial pel Treball Digne (JMTD) del 7 d’octubre amb el lema «Organitzem», perquè vol deixar clar que el grau d’organització de la societat civil, i també en el món del treball, es correspon amb el grau de justícia i de progrés social. Països com Suècia, Bèlgica o Canadà, que tenen un grau més avançat d’organització sindical, són també els que tenen societats més igualitàries, més cohesionades socialment i amb economies més dinàmiques.

Aquest 7 d’octubre, JMTD, no només hem de denunciar les injustícies arreu, sinó que també hem de reclamar canvis en les polítiques laborals i socials a Catalunya, a España i a Europa. Trencar la lògica neoliberal, que vol acabar amb els drets laborals i socials propis del model social europeu, és la millor contribució a la lluita pel treball digne arreu. Tenim motius per a la mobilització i per reforçar l’organització: contra el bloqueig a la negociació col·lectiva, contra els ERO inútils i injustos que s’imposen, contra la degradació de les condicions laborals i la precarització, per reclamar una renda garantida de ciutadania (RGC) que eviti que l’atur es converteixi en exclusió social, per exigir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, contra les retallades i per una educació pública de qualitat i una sanitat universal i gratuïta, etc. Hi ha motius. Per això també és important que aquest 7 d’octubre denunciem la nostra realitat d’atacs al treball i als drets i que ho fem sense oblidar-nos que tot això s’emmarca en una lluita global pel treball digne al món. Perquè solidaritat és també avançar en drets, perquè ajuda l’altre a no retrocedir en els seus; i no acceptar retrocedir en els teus drets, perquè ajuda l’altre a avançar.