No pot educar qui no sap dialogar

L’educació està sotmesa a profundes contrareformes educatives. Tant les polítiques d’austeritat pressupostària, que limiten els recursos, com la recentment aprovada LOMCE, estan retrotraient l’educació a models educatius fa anys superats i abandonen els objectius compensadors, integradors i igualitaris. Si bé és cert que l’organització i el funcionament del sistema educatiu no són immutables i que cal adequar-los als canvis socials i científics que viu el món i el país, qualsevol canvi ha de recolzar en amplis consensos socials i polítics, si se’l vol dotar d’estabilitat. Tot canvi ha d’obeir a necessitats reals de la societat i no a interessos d’una part o altra de la societat o sector educatiu. Per això, es requereix debat i consens en tot el procés. En cas contrari, les resistències al canvi seran insuperables. Malauradament, avui les diverses contrareformes en marxa són fruit de la més pura ideologia. Ni l’orientació dels canvis es justifica, més enllà de les polítiques d’austeritat o les voluntats privatitzadores, ni s’han construït els consensos necessaris.  

A Catalunya les contrareformes són possiblement més subtils, ja que es donen per la via de la imposició dels fets i no pas pel debat legislatiu. L’aplicació de la LEC en un context de retallades pressupostàries molt profundes està despullant els centres educatius dels recursos pedagògics. Amb la davallada de recursos (professorat, substitucions, beques, taxes, etc.) s’estan posant en perill molts dels trets distintius del sistema educatiu (compensació de les desigualtats d’origen de l’alumnat, individualització de l’aprenentatge, promoció del treball en equip, etc.), i la igualtat efectiva de l’alumnat perilla.   

Però avui, la LOMCE (Ley de Mejora de la Calidad Educativa) és l’atac definitiu al sistema educatiu. La llei neix amb els únics vots del PP. Sense consens polític ni social, la llei s’imposa des de la supèrbia de la majoria absoluta parlamentària. Només rep el vistiplau del sector més dur de l’Església catòlica, que recupera l’avaluació amb nota de l’assignatura de religió, que es tindrà en compte en el currículum acadèmic i que seguirà sent impartida per professorat de religió nomenat pel bisbat, però pagat amb fons públics.  

La LOMCE és una llei profundament antidemocràtica. Es recupera el valor de l’assignatura de religió, però s’elimina educació per a la ciutadania, una matèria homologable als currículums de tota la UE i que facilitava el coneixement dels drets i deures en una societat democràtica i multicultural.  La LOMCE centralitza l’educació, envaint competències pròpies de les comunitats autònomes i ignora la realitat plurilingüística de l’Estat qüestionant la immersió lingüística. Afebleix, encara més, el paper dels consells escolars i reforça la capacitat de l’Administració per intervenir en una autonomia dels centres només declarativa. Recupera les revàlides a primària, com a fórmula d’avaluació uniformista, emparant-se en la necessitat d’introduir la “cultura de l’esforç”. S’introdueixen itineraris educatius segregats abans de finalitzar l’ensenyament obligatori. S’afavoreixen els centres privats i concertats (cessió de sòl públic gratuït, correcció de proves, augment de subvencions…) i es possibilita la segregació per sexe. Aquests canvis, entre d’altres, retrotreuen l’educació a un model segregador i elitista, confessional i centralista, que vol reproduir l’actual divisió social i fomentar la ideologia individualista, tecnocràtica i conservadora pròpia de qui la impulsa. 

Davant unes polítiques educatives que retallen possibilitats i una LOMCE que involuciona principis, cal una resposta social àmplia. El dia 24 s’ha convocat una jornada de lluita i vaga a l’educació per fer-ho visible. Però més enllà de la justa protesta i la insubmissió a aplicar la llei, el Govern català i el Parlament de Catalunya s’han de comprometre amb la comunitat educativa per dotar el sistema educatiu català dels recursos necessaris per impulsar un model educatiu que promogui la igualtat d’oportunitats, la participació i la cooperació, que eduqui en la democràcia i la solidaritat, i faci persones millors i lliures.