De pobresa i lliure disponibilitat passant pel xantatge

Aquesta setmana, si estirem del cabdell del conflicte social, podem seguir el fil on s’enreda pobresa, xantatge i flexibilitat. Dijous 17 va ser el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, diumenge es va iniciar la vaga de Panrico i la matinada de dissabte va acabar sense acord la negociació entre representants de l’empresa i dels treballadors i treballadores d’Alstom. Pobresa i mercat de treball estan interrelacionats. El mal funcionament d’aquest està entre les causes de l’augment d’aquella. De la mateixa manera que un context de desigualtat i pobresa manté la pressió a la baixa en les condicions de treball i dificulta la capacitat de gestionar el conflicte per assolir avenços.  

Els alts índexs de desocupació (el 24% de la població que vol treballar està desocupada a Catalunya, el 26% a l’Estat), en un context de desigualtat social i pobresa (el 27% de la població està en situació de pobresa o exclusió social) estan sent utilitzats pels poders econòmics per reduir costos laborals. Amb les contrareformes laborals es permeten acomiadaments més fàcils i barats, la inaplicació de convenis, la imposició de noves condicions contractuals i l’afebliment de la capacitat d’intervenció sindical. La negociació entre empresaris i representants sindicals dels treballadors és enormement desigual. Aquells tenen la norma al seu favor i utilitzen la pressió dels alts índexs d’atur per titllar les condicions laborals existents “d’impossibles”, “privilegiades”, “no competitives”, acusant qui les defensi de provocar l’inevitable cessament d’activitat i els acomiadaments. Aquest xantatge també revesteix la forma de pressió moral, culpabilitzant la no-acceptació de rebaixes en les condicions laborals d’impedir noves contractacions en un context on hi ha molta gent a la recerca d’ocupació, disposada a treballar en les noves condicions.

La rebaixa de sous i augments de jornada s’acompanya en moltes ocasions de la introducció de “flexibilitat” per aplicar canvis en les condicions laborals. És el nou tòtem per justificar que amb les actuals “rigideses” no és possible mantenir alerta la capacitat productiva per atendre la demanda canviant. En diuen flexibilitat,però el que plantegen és la lliure disponibilitat laboral, de jornada i retribució. Allò que és un concepte raonable acaba sent font de conflictes si no s’acompanya d’informació, transparència i negociació. El dilema no és flexibilitat sí o no. La disjuntiva i el conflicte són la lliure disponibilitat davant la flexibilitat negociada o pactada.

En l’existència i l’augment de la pobresa, hi ha diversitat de factors que hi influeixen. Es tracta, per exemple, de la destrucció d’ocupació, la permanència en la situació d’atur i l’esgotament de les prestacions, la precarietat i l’empitjorament de les condicions de treball, de la mateixa manera que hi incideixen la caiguda de la protecció social i dels serveis públics, la pèrdua del coixí familiar (que es pot veure afectat per la no-revaloració de les pensions), la pressió sobre l’habitatge o els preus dels serveis bàsics.

Per combatre la pobresa cal canviar les polítiques pressupostàries, millorar el funcionament del mercat de treball i reforçar la negociació col·lectiva. Exigir uns pressupostos socials, de l’Estat i la Generalitat, que impulsin polítiques per reactivar l’economia i crear ocupació (dotar els serveis d’educació, salut, dependència i inversions en infraestructures), que dotin les prestacions i proteccions socials (SMI, protecció d’atur, renda mínima d’inserció, ajuts a l’habitatge, taxes sobre serveis bàsics, beques), i garanteixin el poder adquisitiu de les pensions. I hem d’exigir un marc de relacions laborals que reforci la negociació, amb informació, transparència i respecte als acords assolits. Per acabar amb les pràctiques de xantatge, que utilitzen la por de la crisi, la pobresa i l’atur, per imposar la lliure disponibilitat de les condicions laborals i la precarietat, hem de reforçar la capacitat d’organització, participació i intervenció dels treballadors i treballadores.