Actualitat de brigadistes de la llibertat

Fa 75 anys, Barcelona va acomiadar les Brigades Internacionals. S’han fet actes d’homenatge a aquells homes i dones, voluntaris per la llibertat, que van venir a sumar-se a la defensa de la legalitat republicana. Van venir a lluitar per la llibertat del nostre poble, però també ho feien per la del món, amenaçada pel feixisme. Els homenatges no poden ser d’enyor, ni només de reconeixement, que també, de qui va venir de molt lluny a lluitar i a morir en aquestes terres per la justícia i la llibertat. Els actes que se celebren han de recuperar idees i valors que són vius i han d’ajudar a entendre el present on hem d’actuar per construir el futur. Quan parlem de memòria històrica no només volem conèixer fets i processos passats, sinó que volem interpretar el present per actuar. Perquè el futur no és enyor del passat, el futur és el present en moviment.  

El moviment sindical internacional va tenir un paper important en l’arribada i l’acolliment d’aquells i aquelles brigadistes. En moltes seus sindicals es reclutaren els voluntaris. I des de les seus sindicals del nostre país van sumar-se a les columnes que sortien cap al front. Val la pena recordar-ho, perquè, quan el feixisme avança, el sindicalisme és un dels elements que se’n ressent, es reprimeix i es prohibeix, per acabar amb la llibertat d’organitzar i defensar els interessos dels treballadors i treballadores. Alguns dels líders sindicals més importants del segle XX van ser voluntaris integrats en les Brigades Internacionals. Com Giuseppe Di Vittorio (detingut per la Gestapo quan va passar a França i alliberat pels partisans, va seguir lluitant contra el feixisme fins a la seva derrota), que va ser secretari general de la CGIL italiana, o Jack Jones, que va ser secretari general del Transport and General Worker’s Union, al Regne Unit. 

Avui som davant una nova cruïlla històrica, on la democràcia i la ciutadania estan en perill. Enmig d’una profunda crisi econòmica i social, on els sistemes polítics, basats en la democràcia neoliberal, han perdut tota legitimitat. Els drets i les llibertats són atacats, com fa més de 75 anys, per exèrcits rebels, que han girat l’esquena a la voluntat de la majoria social i s’han posat al servei d’una minoria, que utilitza la desmesura del productivisme i del capitalisme financer per abocar-nos a una nova espiral històrica de pobresa, exclusió, humiliació i violència. Què és, sinó un silent cop d’estat, l’atac dels “mercats” per suprimir drets laborals i socials, per empobrir la majoria en benefici de l’enriquiment d’uns pocs, per desmuntar la democràcia entesa com a forma de govern al servei de la majoria. Un cop d’estat que necessita organitzar l’escassetat per imposar el paradigma de la possessió i l’individualisme, que necessita la por i el malestar de la majoria per imposar la lògica de la dominació per la minoria. 

La defensa de la democràcia i la llibertat avui es disputa en indrets globals i amb altres armes. La lluita internacionalista és imprescindible, a Europa, al món, per defensar drets, justícia i llibertat, en aquest món globalitzat. Hem de reforçar les eines per actuar: el sindicalisme internacional representat per la Confederació Europea de Sindicats (CES) i la Confederació Sindical Internacional (CSI). Necessitem impulsar processos de mobilització globals, que reclamin més democràcia global, que facin sentir la veu dels pobles per sobre dels poders financers i les grans empreses transnacionals. 

Entre el 16 i el 24 de novembre, la CES convoca a concretar (data i forma) mobilitzacions a cada país d’Europa. L’objectiu és fer avançar l’Europa social i la Carta de drets socials, i reafirmar el model social europeu, en perill per les polítiques d’austeritat i retallades. La reivindicació compartida és un pla de reactivació econòmica, dotat amb el 2% del PIB de l’eurozona, que creï ocupació de qualitat, doti d’infraestructures i millori la cohesió territorial i social europea. A Catalunya, aquesta acció coincideix amb el debat pressupostari de la Generalitat i l’Estat, i de les retallades en les pensions públiques. Caldrà organitzar una gran mobilització social per exigir uns pressupostos socials que acabin amb les retallades, recuperin la despesa social i la inversió pública, i impulsin una fiscalitat progressiva, i la retirada de la proposta de canvi del càlcul de les pensions públiques.  

Els brigadistes que ens varen acompanyar fa 75 anys van deixar com a millor legat la coherència entre sentir, pensar i fer. No ho oblidem. Com ells, necessitem creure en el futur per construir un món millor.