Pressupostos antisocials

El Govern de la Generalitat intenta publicitar que el Pressupost del 2014 prioritza la despesa social i no comporta noves retallades. Les dades ens diuen que de nou tenim uns pressupostos antisocials. La despesa social retrocedeix al nivell de fa una dècada (1.901 € per habitant en despesa pública, descomptada la despesa financera, el mateix que el 2004) i la inversió pública està al nivell dels anys 90. El 2014 l’educació, la salut, l’atenció social, no milloraran i en alguns casos poden empitjorar, ja que no es podran atendre les noves necessitats derivades de l’empitjorament de la situació social. No hi ha ni recursos ni orientació cap un canvi de model productiu, ja que no s’incorpora cap esforç pressupostari en R+D, infraestructures, formació, polítiques industrials, etc.

Aquests pressupostos no permeten impulsar les polítiques públiques necessàries per donar resposta als problemes que té el país. La caiguda d’activitat econòmica, els alts nivells d’atur i l’augment de la desigualtat i la pobresa necessiten altres pressupostos per dinamitzar l’economia, garantir la protecció social i dotar suficientment els drets de ciutadania. El Pressupost és la traducció acrítica del pla d’estabilitat financera i pressupostària imposat per la Comissió Europea i ratificat per la Llei estatal d’estabilitat Pressupostària. Els objectius del Pressupost són quadrar els números per complir un límit de dèficit inassolible i prioritzar el pagament dels interessos del deute. Amb aquests objectius els pressupostos que es presenten mantenen les retallades i augmenten les privatitzacions.

El Govern diu que manté el nivell de despesa del 2013, any que va prorrogar els pressupostos i, per tant, va aplicar unilateralment les retallades que ara es consoliden per al 2014. Per quadrar el nivell de despesa pressuposa un increment d’ingressos d’uns 3.200 milions, 900 en impostos i taxes i la resta en venda d’actius de la Generalitat (sense concretar). Pel que fa a l’increment d’impostos, ens trobem davant de propostes insuficients: l’exemple més clar és l’impost de successions, que no recupera tot el que va retallar el primer govern de CiU (l’any 2008 recaptava 897 M€ i el pressupost 2014 preveu 54 M€) i es mantenen en part les bonificacions (en el cas del cònjugues continua sent del 99%, és a dir, que no paguen). Pel que fa a les taxes, en alguns casos els increments que es proposen són clarament injustos socialment i no justificats en l’actual conjuntura, com les taxes per estudiar a l’Escola oficial d’idiomes, pel dret a examen de cicles formatius, per l’emissió d’informes d’estrangeria per reagrupament familiar, de registre de centres i entitats de formació professional, pel duplicat de la targeta sanitària, entre d’altres. Pel que fa a les privatitzacions no s’ha concretat encara quines seran, però és una pràctica que pot acabar tenint efectes perversos (un exemple és la venda de les seus de conselleries, que el comprador es garanteix el lloguer de la mateixa seu, en ocasions a preu superior al de mercat, o la venda d’empreses públiques rentables que, a banda de la pèrdua de control, deixaran d’aportar ingressos nets a futur).

El problema del Pressupost és la caiguda dels ingressos, derivada de la caiguda de l’activitat econòmica. En aquest context és absurd retallar la despesa pública com s’està fent, ja que, si no hi ha demanda privada, la pública l’hauria d’estimular amb activitat pròpia. És en moments com aquests, de caiguda dels ingressos, que hauríem d’aprofitar per adequar el volum d’ingrés públic sobre PIB als nivells del nostre entorn econòmic, escurçant aquests més de 10 punts de diferència amb la UE (32% davant el 44% de mitjana a la UE o el 54% a Suècia), actuant sobre el frau fiscal (amb normes, controls i inspecció) i amb figures impositives que gravin els sectors socials i les grans empreses que no contribueixen proporcionalment a la despesa social. Amb un ingrés públic similar a la mitjana de la UE no haguessin calgut retallades. Si tinguéssim el nivell de treball públic de la UE la taxa d’atur seria la meitat de l’actual (a Catalunya hi ha un 8’3% de treballadors públics sobre el total de treballadors, xifra molt inferior al 13% d’Espanya o al 16% de la UE), a banda que la mateixa activitat pública social generaria activitat econòmica, que ajudaria a mantenir el funcionament de l’economia.

Els pressupostos són antisocials. Ho són per voluntat política de qui els impulsa i aprova. La lògica de l’austeritat pressupostària i les retallades és la mateixa de la contrareforma laboral, que vol que la competitivitat empresarial es basi en baixos costos laborals. Es l’hegemonia del dogma neoliberal: desregular, aprimar l’Estat i la cosa pública, mercantilitzar els drets, afavorir l’individualisme, etc. El resultat és més desigualtat, major dualització social. Canviar aquesta lògica requereix denunciar i rebutjar aquests pressupostos, però també mobilitzar a la majoria social per canviar l’hegemonia de les idees, dels valors, de les polítiques. Hem d’incidir també a Europa, que prioritzi un model social basat en una carta de drets socials i laborals, que plantegi un pressupost de la UE per reactivar l’economia i cohesionar territorialment i socialment Europa, que doti de poders i controls democràtics al Parlament europeu, etc. Per això és important que la setmana del 16 al 24 al conjunt d’Europa la CES, el moviment sindical, obri el debat social sobre les polítiques d’austeritat. I per això és important que el 24 de novembre sumem a Catalunya una àmplia majoria social en la denúncia dels pressupostos antisocials i en l’exigència d’altres polítiques.