24-N mobilització local i alternativa global

Del 17 al 24 de novembre la Confederació Europea de Sindicats (CES) convoca jornades d’acció a tot Europa. L’objectiu és impulsar i activar un Pla d’inversions i creixement de l’ocupació de qualitat. Aquest Pla és una ambiciosa i detallada estratègia de reactivació econòmica per sortir de la crisi i acabar amb les injustes i inútils polítiques d’austeritat, dotant una forta inversió anual i creant milions de llocs de treball en els propers 10 anys. El Pla és una resposta a les polítiques d’austeritat i devaluació interna que la troika (Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l’FMI) i molts governs europeus (entre ells l’espanyol i el català) estan imposant i que està demostrat que han fracassat: les conseqüències socials són devastadores (desocupació, pobresa i desigualtat), desmunten el model social de l’estat del benestar, contribueixen al descrèdit i deslegitimació de les institucions i afebleixen la democràcia. A Europa el conjunt del moviment sindical considera que les polítiques basades en el dogma neoliberal han fracassat i no han remogut les causes i les ineficiències del sistema econòmic i polític que estan en l’origen de la crisi. Si seguim així ens enfrontem a un llarg període d’estancament econòmic i degradació social.  

Aquests dies, a Catalunya i al conjunt de l’Estat, organitzacions, entitats i plataformes socials (els sindicats i la Plataforma Prou Retallades entre molts d’altres), convoquen manifestacions i accions per expressar el rebuig a les polítiques antisocials dels governs. Les mobilitzacions coincideixen amb les que convoca la CES a Europa. Comparteixen la voluntat de combatre la inutilitat i injustícia de les mesures d’austeritat i devaluació interna i la necessitat d’exigir altres polítiques al servei de les persones, del creixement, l’ocupació de qualitat i la protecció social. Sobren motius per mobilitzar-se: les propostes del Govern central per acabar amb la revalorització anual de les pensions, aboquen a la pèrdua del poder adquisitiu de milions de pensionistes; els pressupostos antisocials del Govern de la Generalitat, consoliden les retallades i les privatitzacions, generant major desigualtat i pobresa; o la pèrdua de les condicions de treball actuals i l’augment de la precarietat que provoca l’aplicació de la contrareforma laboral i que està generant una gran conflictivitat a empreses i sectors.  

Per canviar aquesta lògica, que és la que s’està imposant arreu d’Europa, el sindicalisme europeu que s’agrupa a la CES fa una crida a mobilitzar-se. Proposa una alternativa europea d’inversió i finançament adequat, que és l’únic que pot generar el creixement i l’ocupació que necessitem. Reclama que la UE promogui un Pla d’Inversions dotat amb 260.000 milions d’€, el 2% del PIB europeu, cada any i durant deu anys. Perquè s’apliqui a diverses línies d’inversió: transformació del sistema energètic; xarxes i infraestructures de transport i telecomunicacions; educació i formació; reindustrialització; serveis públics i privats (renovació urbana, salut i benestar i promoció de l’aigua sostenible); i habitatge social. Un organisme europeu haurà de dirigir, coordinar, aplicar i supervisar, sota control democràtic del Parlament Europeu i amb una comissió de seguiment on participin els interlocutors socials europeus. El Pla es pot aplicar amb inversió directa, préstecs a baix interès, ajuts a la inversió i bons projectes. Per finançar-lo es poden emetre bons europeus a llarg termini, sostinguts amb un capital inicial aportat pels estats membres. Per dotar el capital inicial els estats aplicaran els ingressos de l’impost a les transaccions financeres i un impost únic a les grans fortunes. Aquest Pla permetrà un creixement addicional del PIB de 5 punts percentuals els cinc primers anys i la creació de fins a 11 milions de llocs de treball en els 10 anys d’aplicació. Si la UE actua unida pot perfectament garantir un finançament a baixos tipus d’interès dels 2’6 bilions d’€ necessaris pels 10 anys. Aquesta quantitat és la meitat del que la UE ha utilitzat per salvar el sistema financer en menys de 5 anys.  

Necessitem una alternativa de caràcter europeista per abordar l’actual situació. Els plantejaments localistes i insolidaris avui dominen les polítiques europees i estan facilitant la imposició de mesures que soscaven el model social europeu. Per forçar ací i a Europa un canvi de polítiques cal fer confluir les mobilitzacions locals amb les europees. Les polítiques locals s’inscriuen en les dinàmiques globals. Hem d’impulsar alternatives a l’actual política de la troika. El rebuig dels pressupostos antisocials, la defensa de les pensions i de la qualitat de les condicions de treball, estan indissolublement lligats  a l’exigència d’una Europa social, basada en la carta de drets socials i laborals, en la democràcia i en el progrés social. 

Mobilitzar-se és necessari. I és útil. Convé que ens ho recordem ara que són temps de dificultats per a la majoria de les persones. De polítiques injustes, d’atacs als drets i les llibertats. On s’alimenta la por i el malestar per instal·lar la resignació i així mantenir la impunitat per seguir desmuntant un model de drets i llibertats. On allò col·lectiu, la cooperació i l’organització social es qüestionen, ridiculitzen i ataquen. Quan ens diuen que manifestar-se i protestar no serveix de res, hem de posar en valor la lluita dels treballadors i treballadores de neteja viària de Madrid. Un exemple més, que demostra que quan hi ha propostes alternatives i organització i s’actua amb unitat, fermesa i suport social, tard o d’hora es recullen fruits.