Democràcia autoritària

Els darrers anuncis de reformes legals del Govern mostren la deriva autoritària que està prenent la seva acció política. Més enllà del caràcter antisocial de les mesures preses aquests darrers anys, i especialment la contrareforma laboral i les retallades pressupostàries que s’han anat consolidant des del 2010, el darrers anuncis de reforma de la Llei de seguretat ciutadana i l’anunci d’una possible legislació sobre el dret de vaga apunten a la limitació en l’exercici de les llibertats democràtiques.

La materialització de les retallades de drets laborals i socials fa créixer la conflictivitat laboral i social. Vagues i manifestacions són expressió de la protesta i la contestació a la pèrdua d’ocupació i de condicions laborals, a la pèrdua de qualitat dels serveis públics i d’atenció social. L’exercici del conflicte és un acte de defensa. És també una acció de força per obrir vies de diàleg i negociació d’alternatives més justes i equilibrades. L’exercici del conflicte augmenta la consciència social en relació a les alternatives existents i pot fer que, més d’hora que tard, aquestes puguin avançar en la configuració d’altres polítiques que representin la majoria social.

El Govern respon intentant limitar la capacitat de protesta ciutadana i laboral, anunciant la modificació de la Ley Orgànica de Seguridad Ciudadana i l’elaboració d’una Llei de Vaga que reguli els serveis mínims. Desconec el text definitiu aprovat pel Govern, però el que s’anuncia és un clar atac al sistema de llibertats democràtiques. Limitar el dret de vaga, regulant de manera extensa i desmesurada els serveis mínims, per evitar l’impacte del seu exercici és un clar a atac a les llibertats i a un dret democràtic, i generarà encara més conflicte a les empreses. Limitar les llibertats ciutadanes, de manifestació i reunió, i optar per la solució repressiva davant els conflictes socials generats per la crisi i per la inutilitat i injustícia de les polítiques públiques no podrà amagar els problemes i pot radicalitzar les protestes.

Fins ara la situació econòmica negativa s’ha aprofitat com excusa per desmantellar drets laborals i socials. Amb mesures totes que s’han demostrat inútils per atacar els problemes econòmics del país i les causes dels desequilibris que van originar la crisi. Són mesures ideològiques, que volen desmuntar un model de cohesió i d’avenç en la igualtat social. El resultat és que la desigualtat creix i la pobresa augmenta. Aquesta realitat és la que fa créixer el conflicte laboral i social. Ara el Govern pretén dissuadir la protesta social augmentant el poder de l’autoritat governativa, per autoritzar i prohibir manifestacions i reunions, i plantejar sancions econòmiques desproporcionades.  

Els governs segueixen entestats en manar sense escoltar, sense dialogar, sense negociar. Ara, a més, volen limitar llibertats i reprimir la protesta. Als governs li demanem bona política, bona feina i bona gestió econòmica. Avui no disposen d’aquestes capacitats. Disposen de la legalitat i l’autoritat, però no estan legitimitats socialment, han perdut la confiança col·lectiva en la seva funció. Sense legitimitat no es pot dirigir. Utilitzar l’autoritat al marge del consens social i modificar la legalitat per silenciar i intentar anul·lar la protesta i el conflicte que les seves polítiques provoquen és una clara deriva autoritària i antidemocràtica. La qualitat institucional de la nostra societat està en declivi i, perillosament, s’avança cap a una “democràcia autoritària”.