La reforma laboral d’Ana Botella

El Govern anuncia una nova reforma laboral. Considera que aquesta està sent positiva i que ara cal una segona volta per donar més flexibilitat al mercat laboral. També ens recorda que “Brussel·les” segueix reclamant ajustos. Al febrer farà dos anys que es va aprovar, amb els vots de PP i CiU, i ara el ministre de Guindos apunta algunes de les línies de la nova reforma: simplificar contractes, flexibilitzar la contractació a temps parcial i adoptar mesures en relació amb la negociació col·lectiva (sense concretar).

Mentre es fa aquest anunci, l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, es despatxa amb unes declaracions laudatòries de les virtuts de la reforma laboral, declarant que aquesta és “la ideologia que més progrés ha portat a la humanitat”. Defensava la seva gestió en el conflicte dels serveis de neteja: “Gràcies a la reforma laboral […] no hi ha hagut cap acomiadament […] i la ideologia que ha donat més progrés a la humanitat és la dels que estem aquí asseguts” (referint-se a la banqueta del PP). Sembla que s’oblida que l’origen de la vaga dels serveis de neteja és precisament que les empreses concessionàries aprofitaven la reforma laboral per acomiadar més de 1.000 treballadors i treballadores, amb indemnització de 20 dies per any treballat. Gràcies a la vaga, la disposició dels treballadors i treballadores, la unitat sindical i el suport social, l’empresa va haver d’asseure’s a negociar i els sindicats van tancar un acord, ratificat de manera molt majoritària per l’assemblea, per retirar els acomiadaments forçosos i introduir altres mesures (suspensions temporals, voluntarietat, excedències i congelacions salarials). Malgrat Ana Botella i la “seva” reforma laboral, la lluita dels treballadors i treballadores va resituar les coses.

Ara ens proposen una segona volta, que pot suposar més desregulació i empitjorament de les condicions de treball. La reforma laboral ha estat inútil per taponar la sangonera de destrucció d’ocupació que es va iniciar el 2008. L’atur registrat i l’Enquesta de població activa (EPA) evidencien tant la destrucció d’ocupació, temporal i indefinida, com la precarietat de les escasses noves contractacions, que són majoritàriament temporals, i constaten l’increment de la contractació a temps parcial. Una reforma que és injusta: afebleix les tuteles judicials i sindicals dels treballadors i treballadores i augmenta les capacitats dels empresaris per inaplicar convenis, bloquejar negociacions, acomiadar, presentar ERO no justificats, etc. El resultat: més atur, més temporalitat, baixada general dels salaris, pèrdua de condicions laborals, menor cobertura de la negociació col·lectiva. Malgrat que deien que l’objectiu de la reforma laboral era reduir l’atur, millorar la qualitat de l’ocupació i facilitar la flexibilitat interna per adequar-se als canvis econòmics i evitar acomiadaments, la realitat és que el que persegueix, com s’ha denunciat a bastament, és desregular les relacions laborals, reforçant el poder empresarial, per assolir la devaluació competitiva dels salaris. Això s’ha aconseguit: els salaris han perdut pes relatiu en relació amb el PIB, d’un 54% el 2008 al 49% a inicis del 2013. Cauen els salaris, però l’economia no es reactiva. La forta devaluació salarial serveix per fer més atractius en costos els productes d’exportació, però s’ha abandonat l’impuls a la innovació, hipotecant el futur, i s’ha deprimit la demanda interna, per la caiguda de la capacitat de compra (atur, baixos salaris, incerteses en pensions) i la retallada en despesa pública i inversions.

L’anunci del Govern apunta vers una nova desregulació dels drets laborals. Parlar de simplificar la contractació implica la renúncia a garantir la causalitat del contracte i penalitzar la temporalitat. Voler flexibilitzar la contractació a temps parcial pot ser obrir la porta a la lliure disponibilitat de l’horari i jornada del treballador o treballadora, per a una modalitat contractual moltes vegades obligada. Haurem d’esperar a conèixer els continguts concrets i saber si va més enllà d’una acció de propaganda. En qualsevol cas, el Govern hauria de llegir les dades dels primers sis mesos del 2013, que mostren com la conflictivitat laboral ha augmentat pels mateixos efectes de l’aplicació d’una reforma injusta i inútil, basada en la desregulació i fruit d’una imposició unilateral. Insistir a mantenir aquesta via de reformes unilaterals, que aposten per devaluar les condicions laborals i augmentar la precarietat, no solucionarà els problemes de l’economia i obrirà una major bretxa de desigualtat social i d’empobriment. Potser també és per tot això que proposen dificultar l’exercici dels drets de manifestació, reunió i expressió i del dret de vaga.