La democràcia i la ciutadania en perill

La setmana ha acabat entre el tarifazo elèctric, la regulació regressiva de l’avortament i la reforma de les administracions locals. És l’evidència que som davant d’un profund retrocés econòmic, social i polític. És la síntesi d’un 2013 que s’ha dibuixat així: en l’àmbit econòmic, estancament; en el laboral, precarietat; en el social, empobriment i desigualtat, i en el polític, regressió democràtica.

Totes les dades confirmen l’anàlisi.

Econòmicament seguim instal·lats en la depressió. Malgrat que el sector exportador i el turisme tenen un bon comportament, la demanda interna està sota mínims com a conseqüència de la continuada devaluació salarial, la manca d’accés al crèdit de famílies i empreses, i les continuades retallades en despesa i inversió pública.

No es crea ocupació. L’atur mostra xifres d’escàndol i cada cop són més els desocupats que esgoten protecció i subsidis. El nombre de persones en situació de pobresa augmenta. Tenir feina ja no eximeix d’estar per sota del llindar de la pobresa, producte de la precarització laboral i les rebaixes salarials. La darrera reforma de pensions, injusta i innecessària, instal·la una expectativa de pèrdua continuada de poder adquisitiu de les pensions.

Però, malgrat l’anterior, o potser com a conseqüència de tot això, les rendes del capital augmenten el seu pes en la distribució de la renda nacional, i les rendes del treball tenen menys part del pastís.

Mentre això passa, assistim a una involució democràtica que s’evidencia en alguna de les darreres lleis, com la de les taxes judicials, la Llei de seguretat ciutadana, la regulació regressiva de l’avortament o la reforma de les administracions locals.

Amb aquest panorama, al 2014 s’albira una conflictivitat laboral i social creixent. Enguany ha estat un any de conflictivitat molt elevada, amb múltiples i diverses respostes laborals i socials. La manca de perspectiva i horitzó en l’acció ens pot fer córrer el perill de caure en la resignació. Per això, davant del perill civilitzatori, on la democràcia i la ciutadania estan en perill, és necessari organitzar la resposta i la proposta, fer créixer la consciència social.

La democràcia està assetjada. Hi ha una involució en drets i llibertats, constatada per les darreres regulacions, que penalitzen l’exercici de la protesta, amb la limitació del dret de manifestació i expressió. La ciutadania, limitada. Hi ha dificultats perquè sigui exercida plenament pels individus, que no són tractats com a lliures i iguals per les continuades retallades de béns i serveis públics.

Per tot això, aquest 2014 hem de fer que igualtat, Europa i democràcia siguin els referents per a l’acció.

A l’empresa i en la societat la lluita per la igualtat és fonamental. Cal recuperar, amb la pressió i la proposta, espais per a la negociació col·lectiva i la concertació social, on disputem una millor redistribució de la riquesa que el treball crea. Exigir polítiques públiques que ho garanteixin.

Més Europa social i millor Europa política i econòmica és l’horitzó a disputar en les eleccions del maig. És una oportunitat per trencar les lògiques polítiques del dogmatisme neoliberal, que està desmuntant el model d’estat del benestar. Hem d’exigir a qui ens vulgui representar en el proper Parlament Europeu un canvi d’orientació de les actuals polítiques. Exigim un compromís d’inversió pública orientat a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació de qualitat, així com l’establiment d’una carta de drets socials. Han de ser les condicions a reclamar a qui es presenti.

Hem de defensar la democràcia. L’actual involució de drets i llibertats ens fa retrocedir a tots els nivells. És la manera com els governs actuals volen consolidar una societat cada cop més desigual i empobrida, on pocs disposin de privilegis i molts, la majoria, resti submisa.

El 2014 està per escriure. El traçat dependrà de la capacitat de construir propostes, d’organitzar-se, de confluir, de mobilitzar-se. De fer avançar la consciència social i disputar l’hegemonia dominant.