Gamonal contra la desigualtat i la imposició

La mobilització dels veïns de Gamonal ha acabat amb una important victòria. En un barri obrer, colpejat per la crisi, l’Ajuntament volia imposar un projecte urbanístic i es troba amb l’oposició veïnal, que considera que és una operació no justificada i de caràcter especulatiu. Com deia l’Associació de Veïns: en un barri on la ciutadania està patint la violència quotidiana de l’atur, els desnonaments, la pobresa i les retallades, on no hi ha diners per mantenir oberta una escola bressol o disposar d’un transport públic adequat, cal paralitzar la construcció d’un bulevard, amb diners públics i executada per un ric promotor immobiliari amb vincles corruptes amb el Govern de la ciutat. La mobilització veïnal ha aconseguit que, de moment, l’alcalde de Burgos s’hagi vist forçat a retirar el projecte urbanístic.

Una victòria parcial, sens dubte, però que permet posar en valor que tot i l’extrema duresa amb què els governs estan aplicant les seves polítiques antisocials és possible incidir-hi. S’ha evidenciat que és possible derrotar pràctiques i formes de govern autoritàries. La fórmula ha estat una important mobilització, organitzada, unitària i massiva, amb objectius clars i assolibles i amb alternatives, i amb un important suport social i mediàtic. Malgrat el desplegament policial i els intents de criminalitzar la protesta, la participació massiva i responsable dels veïns en l’organització, en les assemblees i en les accions han obligat el Govern de la ciutat a retirar l’agressió que representava la imposició d’un projecte especulatiu. S’ha qüestionat així, també, la pràctica dels governs d’imposar de manera autoritària mesures i accions al marge del diàleg i la  negociació amb els sectors afectats i amb els interlocutors socials.

El conflicte no s’explica al marge d’un context on la desigualtat social està instal·lada i la precarietat laboral i social s’ha incrustat en el cos social. Mentrestant, el sistema institucional, que imposa l’austeritat i que impacta negativament en la ciutadania, està travessat per pràctiques de corrupció i amiguisme, que alimenten l’especulació i enriqueixen uns pocs empobrint la majoria per seguir fent créixer la desigualtat. I no s’explica tampoc sense entendre que les formes de govern autoritàries afebleixen la democràcia i augmenten la injustícia. El diàleg, la negociació, la concertació o la participació estan sent excloses dels mecanismes de presa de decisió política. Els governs utilitzen els vots emesos cada quatre anys per la ciutadania com a delegacions de voluntats incondicionals. Fan i desfan al marge de tota responsabilitat o obligació, sense retre comptes, sense complir els programes i sense mecanismes establerts de participació i diàleg social.

El Govern sap que desigualtat i llibertat estan en proporció inversa: més desigualtat és menys llibertat i menys llibertat comporta més desigualtat. Així almenys sembla derivar-se de les polítiques imperants al país (reforma laboral, avortament, reforma de les administracions locals…) per uns governs ideològicament contraris a la igualtat. La Llei de seguretat ciutadana seria l’estendard de la deriva autoritària que s’ha instal·lat en les formes de govern, l’instrument per reprimir la protesta social, per anorrear la llibertat. En aquest marc, Gamonal ha estat una important lliçó d’acció ciutadana de fraternitat. Els veïns agermanats han qüestionat el rerefons de desigualtats socials i d’imposicions d’una minoria privilegiada, i han forçat un canvi. Per construir el futur necessitem actuar, de manera organitzada, unitària, àmplia i propositiva, i així poder assolir un gir social en les polítiques dels governs, fer avançar el diàleg i construir democràcia. Hem de visualitzar un horitzó de fraternitat, igualtat i llibertat.