Autoritarisme per limitar drets

La deriva autoritària del Govern del PP respon a la voluntat política i ideològica d’anar desmuntant el quadre de drets i llibertats que s’ha anat construint, des de la lluita social, en aquest país al llarg dels anys. Drets i llibertats són incompatibles amb el canvi de model social que inspira el seu model ideològic, en què el benestar social ha de deixar de ser responsabilitat de l’Estat per traslladar a l’individu tota la responsabilitat. Per això volen eliminar drets socials i afeblir contrapoders, necessiten fer-ho per avançar vers la mercantilització del benestar i la individualització de les relacions socials. En aquesta lògica s’inscriuen les polítiques que s’apliquen i les reformes legals que s’imposen. Austeritat pressupostària i retallades de drets. Ací s’emmarquen tant la reforma del Codi penal com la Llei de seguretat ciutadana. Tenim, també, la reforma laboral, que desregula les relacions laborals i afebleix les tuteles. O la Llei Wert, que ordena un sistema educatiu amb l’únic objectiu de respondre a les necessitats del sistema productiu.

En aquest context, la proposta de reforma de la Llei de l’avortament no és aliena a aquest entramat ideològic. No respon a cap necessitat material ni social, no era demandada i el nombre d’avortaments estava disminuint. La reforma limita clarament el dret a decidir de les dones i situa la norma entre les menys respectuoses amb els drets sexuals i reproductius de la UE, contrària als tractats de l’ONU. El mateix nom de la llei, Anteproyecto de ley orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada, ens transporta al franquisme i evidencia el dictat de l’Església catòlica, en un estat laic, de dret i democràtic. Una llei que, de manera injusta, farà augmentar les desigualtats socials i els riscos per a la salut, ja que les dones sense recursos es veuran abocades a la clandestinitat i a avortar sense garanties, mentre que qui disposi de recursos podrà practicar l’avortament legal i segur viatjant a l’estranger. Una llei innecessària, ja que les úniques iniciatives, vàlides i fiables, per reduir els embarassos no desitjats són l’educació sexual, l’accés als mitjans anticonceptius i els serveis específics d’orientació adaptats a les necessitats de la població.

Per trencar aquesta lògica necessitem un important moviment de resposta social que permeti la construcció d’una alternativa política. Segur. Però, mentrestant, hem de forçar les institucions a donar resposta a les demandes socials. Per això hem d’exigir al Govern de la Generalitat que doti dels recursos necessaris la xarxa pública de salut per garantir l’equitat en l’accés i l’exercici dels drets sexuals i reproductius, i al Parlament català, que ja s’ha posicionat contra la reforma, que elabori i desenvolupi una llei pròpia que blindi les garanties que la Llei actual estableix, i que limiti qualsevol intent de retrocés del Govern de l’Estat en aquesta matèria. També és una manera de combatre la deriva autoritària del PP fer altres polítiques ací i establir marcs normatius propis que limitin els aspectes més regressius per a les persones de les contrareformes del PP. Canviar l’hegemonia política i ideològica requereix un ampli moviment que impulsi accions i propostes de futur que se sustentin en valors i cultures diferents a les avui dominants.