Els vuit d’Airbus

29-S del 2010, vaga general contra la reforma laboral, que abarateix l’acomiadament, i contra la retallada de pensions, que imposa el Govern. La vaga té un seguiment ampli, massiu, arreu.

A l’empresa Airbus, a Getafe, a primera hora del matí, amb tota normalitat, els treballadors i treballadores es concentren a l’entrada de la fàbrica per evidenciar públicament el seu suport i la seva participació en la convocatòria de vaga. La presència d’un important contingent de policia antiavalots a les portes de la fàbrica crea un clima de tensió. El comportament de la policia, en comptes d’afavorir el normal desenvolupament de la vaga, provoca diversos incidents i arriben a utilitzar les armes de foc i disparen diversos trets a l’aire. Arran dels incidents, diversos treballadors van ser denunciats i la Fiscalia, un cop tancada la instrucció judicial, acusa vuit sindicalistes. Entre ells, el president del Comitè Interempreses, màxim responsable sindical a l’empresa, que va intentar impedir els incidents que s’estaven produint, dirigint-se als responsables policials per demanar una solució pacífica. Dos sindicalistes més també són acusats, en acompanyar el president del Comitè Interempreses en la seva declaració davant del jutge instructor. Altres han estat acusats arran de ser atesos pels serveis mèdics de l’empresa de les ferides causades per la violenta càrrega policial. El Jutjat d’Instrucció inicia el judici oral amb una acusació del Ministeri Fiscal a vuit sindicalistes i la demanda de vuit anys i tres mesos de presó per a cadascun, a més de 31.059,52 € de fiança, sense que s’hagi determinat la responsabilitat i la participació individual de cadascun dels acusats. En la instrucció judicial en cap moment s’ha investigat l’actuació de la policia i s’han rebutjat testimonis i proves exculpadores. Fins ací els fets.

Aquest és un judici polític que evidència la deriva autoritària del Govern. Pretén criminalitzar la resposta social, tant la laboral com la ciutadana, com ja va passar la setmana passada en un judici contra cinc sindicalistes de La Rioja, a qui la Fiscalia també demana presó per haver impulsat la vaga general. La decisió de la fiscalia és preconstitucional i antidemocràtica, i persegueix castigar els representants sindicals i generar un clima de por que eviti la protesta i la mobilització. Per això es criminalitza l’exercici del dret de vaga i la llibertat sindical. La instrucció del Ministeri Fiscal és clarament política, ja que no identifica les conductes individuals ni es basa en proves materials, sinó que s’acusa de manera col·lectiva i es genera, així, una clara indefensió jurídica contrària a l’estat de dret.

El dret de vaga té reconeixement constitucional i, per tant, el seu exercici ha d’estar protegit. L’acció dels treballadors, concentrats a les portes de l’empresa en suport a la vaga, no és cap comportament delictiu que justifiqui la forta presència policial ni la intimidació als vaguistes. L’obligació de la policia és defensar l’exercici del dret democràtic de vaga o de manifestació. Ni les pràctiques de repressió policial ni les peticions de la fiscalia són fets aïllats. El 29-S, el 29-M i el 14-N així com moltes de les protestes socials i laborals que estem vivint s’estan saldant amb nombroses detencions i encara hi ha molts processos oberts i demandes fiscals exagerades i preconstitucionals.

Estem assistint a una greu retallada de garanties democràtiques de la ciutadania en la qual hi ha una línia contínua que ens porta de les polítiques d’austeritat a les retallades de drets laborals i socials, i a la limitació dels drets civils i les llibertats democràtiques. Desmantellar l’estat del benestar i desmantellar la democràcia s’inscriuen en la mateixa lògica política i ideològica. Cal fer front a l’ofensiva antisocial i als atacs a la democràcia, cal respondre a l’intent de silenciar la protesta i la mobilització social. És necessari impulsar, amb organització i mobilització, un projecte social en què la llibertat i la solidaritat conformin la consciència col·lectiva que impulsi els canvis socials en un sentit de progrés i igualtat social.