Projecte de desigualtat

El projecte social de progrés i modernització està descarrilant. Els valors de la igualtat i la fraternitat són atacats amb l’allau de canvis normatius i contrareformes imposats sota l’excusa de la crisi. L’hegemonia ideològica neoliberal imposa un projecte social en què la mercantilització i l’individualisme són els rails per on es fan circular les relacions socials. Totes les anàlisis de la situació ho confirmen: atur, pobresa i desigualtat creixen, i són el resultat de les polítiques econòmiques i socials aplicades pels governs de Catalunya, l’Estat i Europa.

L’increment de la desigualtat de gènere és també una opció d’aquest projecte neoliberal. Aquest 8 de Març s’ha palesat en els diferents informes fets públics (http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2014/informe_8M2014.pdf). La desigualtat laboral i social de la dona augmenta. Taxes d’activitat i d’ocupació inferiors i taxes de temporalitat i de contractació parcial superiors. La bretxa salarial augmenta, frega el 25% de diferencial i retrocedim als nivells del 2004. De les persones que cobren per sota del salari mínim interprofessional, el 66,8% són dones.

Per desmantellar l’estat del benestar el projecte neoliberal necessita revertir els avenços socials i laborals aconseguits amb anys de lluites laborals, socials, feministes… Avenços que havien remogut alguns dels obstacles a la igualtat efectiva. Ara, quan s’afebleix la negociació col·lectiva i el poder contractual de les organitzacions sindicals per fer del treball una mercaderia i no un espai de drets, s’està dificultant la introducció tant de clàusules contra la segregació i la discriminació laboral als sectors com dels plans d’igualtat a les empreses. Quan es desmunten els mecanismes de provisió de béns i serveis públics propis de l’estat del benestar, es fa per afavorir la conversió dels drets de ciutadania en mercaderia i font de negoci privat.

La desigualtat laboral de la dona impedeix la seva independència. La “manca de competitivitat” de la seva “força de treball” (per igual feina hi ha salari desigual i inferior) reforça una cultura arcaica i patriarcal que justifica que la dona és la responsable de la cura familiar i de les persones dependents. Canviar aquesta realitat requereix un canvi cultural que impulsi una forma diferent de repartir el temps de dedicació al treball productiu i reproductiu entre homes i dones, que de ben segur incidirà tant en la determinació dels salaris com en la consideració social reservada a les ocupacions femenines i masculines.

L’hegemonia ideològica, política i cultural del neoliberalisme pretén fomentar el valor de l’individualisme i la competitivitat, mercantilitzar les relacions socials i laborals i impedir a la dona el control del seu propi cos. Són elements que configuren un marc de violència estructural que relega la dona a un paper social subsidiari, responsabilitzant-la de l’espai reproductiu i tancant-la, de nou, en l’espai privat i domèstic.

La igualtat no serà efectiva sense independència econòmica ni autonomia personal. Més enllà de la forta denúncia de la situació de discriminació i violència estructural contra les dones, cal impulsar la reivindicació en l’àmbit laboral i social, cal canviar les polítiques dels governs, cal generar un canvi cultural. Cal fer de la igualtat el valor que orienti la mobilització laboral i social i que es contraposi als valors neoliberals de la mercantilització de les relacions socials. Llibertat de mercat davant drets de ciutadania. Si volem democràcia real hem de fer avançar la igualtat, de persones i drets.