Eradicar el treball infantil

Aquest dissabte he participat en un acte que l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha celebrat a Barcelona amb motiu de la inauguració d’una exposició a l’estació de França per a l’eradicació del treball infantil. La participació en nom de CCOO ha servit per evidenciar el compromís sindical en la lluita contra aquesta injustícia social i econòmica, que es produeix en un món on les relacions econòmiques entre països i les relacions socials a tots els nivells generen fortes desigualtats i, per tant, cal exigir l’establiment de regles i instruments globals i compromisos locals que ho contrarestin i corregeixin. Un compromís que requereix pràctiques sindicals concretes, exigint comportaments a les empreses i realitzant accions de cooperació i solidaritat amb els sindicats dels països afectats.
Quan parlem de treball infantil no parlem de l’ocupació de nens i nenes en la producció econòmica, sinó que ens referim a aquells nens i nenes que estan ocupats sense tenir l’edat legal per incorporar-se al treball, un grup on també trobem formes específiques de treball perillós. Treball infantil que impedeix que l’escolarització i el joc integrin el desenvolupament personal dels infants, cosa que anul·la el seu present i limita el seu futur. Avui hi ha 168 milions de nens i nenes en situació de treball infantil, l’11% de la població infantil mundial i més de la meitat, 85 milions, ho fan en treball perillós, en treball que posa en perill la seva salut, seguretat o moralitat. Unes dades que són aproximades, perquè hi ha realitats difícilment quantificables quan parlem de treball submergit, com els milions de nenes ocupades en treball domèstic no declarat.

És en els països empobrits on hi ha més treball infantil i és en les llars més pobres on és més comú. Les causes directes del treball infantil estan en la pobresa, la manca d’alternatives educatives vàlides, la manca de coherència entre les polítiques i els factors familiars i culturals. Cal actuar en aquests aspectes. Però difícilment s’avançarà si no disposem de regles en les relacions internacionals i de normes en els intercanvis comercials o productius que n’afavoreixin l’eradicació.

Cal abordar canvis legislatius, tot i que avui ja disposem de tres potents instruments exigibles per sobre de les legislacions nacionals: la Convenció dels drets del nens de les Nacions Unides, vigent des del 1990; el Conveni sobre les pitjors formes de treball infantil, del 1999, i el Conveni 138 de l’OIT sobre l’edat mínima, del 1973. En ells s’estableixen els límits legals del treball infantil, i configuren la base jurídica per a les accions nacionals i internacionals de denúncia i lluita contra el treball infantil. Malauradament l’OIT no té una capacitat sancionadora forta davant l’incompliment, però el caràcter tripartit (governs, organitzacions empresarials i sindicals) de l’OIT ha de comprometre cada part a impulsar en el seu propi país que aquests instruments s’apliquin en les relacions internacionals, siguin econòmiques, governamentals o de cooperació.

El treball infantil perpetua el cercle viciós de la pobresa. Impedeix els nens i nenes accedir a l’educació, la formació i les qualificacions necessàries per desenvolupar-se plenament i assolir un futur millor. Les conseqüències són també negatives per a l’economia dels països, ja que els fa perdre competitivitat i productivitat i, per tant, ingressos potencials. El treball infantil fa perdre el potencial de generacions senceres i no permet trencar el cercle de pobresa on estan instal·lades. Els fills perpetuen la vida i les condicions dels pares en situació de vulnerabilitat, ja que no poden estudiar, formar-se i accedir a millors llocs de treball. És una condemna individual i col·lectiva. El creixement econòmic ajuda els països a sortir de la pobresa, però són les opcions polítiques i les inversions conseqüents en educació i protecció social les que contribueixen a disminuir el treball infantil.

El treball infantil és una injustícia social que fa impossible el ple desenvolupament de l’individu en societat. El treball digne, els drets laborals i sindicals, els drets socials i les llibertats polítiques i ciutadanes permeten avançar vers una societat més justa i igual. L’explotació i la mà d’obra barata és, a més d’un factor d’injustícia social, un factor de deslocalització que genera desequilibris territorials, atur i, per tant, majors nivells de desigualtat en l’interior de cada país i consolida unes relacions internacionals de dependència i desigualtat. Quan parlem de 168 milions de nens i nenes en treball infantil ho fem en un món on hi ha 210 milions de treballadors i treballadores en atur. Un dels eixos de treball de l’acció sindical internacional ha de ser reforçar els sindicats, i la seva independència, a tots els països, perquè es facin portaveus i defensin el treball digne, els drets laborals dels treballadors i treballadores, i lluitin contra el treball infantil. Cal sensibilitzar la societat, els governs i les empreses, i reclamar majors esforços de cooperació internacional. Hi ha feina a fer a les empreses transnacionals, sensibilitzant delegats i delegades sindicals per coordinar-se a totes les plantes i establir codis de conducta i protocols de respecte de drets laborals arreu. Els atacs a les organitzacions sindicals, al dret laboral i als drets sindicals, que les polítiques neoliberals estan aplicant arreu, a més d’augmentar la pobresa i desigualtat a cada país, contribueixen a endarrerir la lluita contra l’explotació laboral al món.

Treball infantil, pobresa infantil i exclusió educativa són fenòmens diferents, però conviuen en el mateix món. Convé no oblidar-ho, especialment quan sabem que a casa nostra la taxa de pobresa infantil frega el 30% i la despesa pública educativa per alumne ha caigut un 28% en 4 anys. La lluita per eradicar el treball infantil al món és la lluita per un model de societat amb drets laborals i socials i amb llibertats individuals i col·lectives, on la solidaritat és una eina de justícia, igualtat i desenvolupament social.