Pobresa i treball

L’Enquesta de condicions de vida (ECV) de l’any 2013 mostra la caiguda a Catalunya de la renda anual mitjana per a la llar del 2008 al 2011 en 2.125 €, un -7,6%, és a dir, ha passat de 27.818 € a 25.693 €. La taxa de risc de pobresa o exclusió social ha augmentat del 19,5% el 2008 al 26,7% el 2011. L’impacte de l’atur i la pèrdua de protecció incrementen les dificultats per assumir les despeses més bàsiques per part de la població catalana. Es constata que el fet de tenir una feina no allunya de la pobresa o del risc d’exclusió social.

L’impacte de les reformes laborals ha estat nefast: no s’ha creat ocupació, s’han destruït llocs de treball, han empitjorat les condicions laborals i han retrocedit els drets laborals. Entre el 2008 i el 2013 s’han destruït 494.205 llocs de treball a jornada completa i en el mateix període s’han creat 49.675 a jornada parcial. L’increment de la parcialitat evidencia que s’estan repartint els llocs de treball entre diverses jornades de treball. Si hi afegim la baixada de salaris i de condicions laborals, el resultat és un gran retrocés en drets i qualitat en el treball. L’empobriment de les persones amb feina es produeix no només per la baixada dels salaris, sinó també per la seva pèrdua de poder adquisitiu.

La prolongació de la situació d’atur provoca que cada cop més persones esgotin la protecció per atur. Si el 2008 hi havia 283.300 persones que no rebien subsidi ni prestació, el 2013 n’eren ja 533.500. Els governs, en comptes de prendre mesures per garantir-ne la protecció, endureixen les condicions d’accés i disminueixen la cobertura de les prestacions per desocupació.

Tenim unes llars cada cop més vulnerables, un mercat laboral que precaritza el treball i un sistema de protecció cada vegada més ineficaç i més inaccessible. El resultat és l’augment de la pobresa i de la vulnerabilitat de les persones treballadores, ja que el coixí familiar s’esgota i les estratègies de supervivència de les llars són cada cop menors. Augmenten el nombre de llars amb totes les persones aturades (254.400 llars, quan el 2008 n’eren 76.100) i el de llars sense ingressos laborals (88.134 llars, un 37,1% més que el 2008, on viuen 195.163 persones, un 59,7% més que el 2008).

Els sistemes públics de darrer recurs són insuficients i no ofereixen la cobertura adequada a les persones que pateixen risc de pobresa i exclusió social. Mentre les persones no trobin feina, cal garantir la seva supervivència amb una major protecció de la renda mínima d’inserció. El Parlament té sobre la taula el debat de la proposta de llei de la renda garantida de ciutadania (RGC), que ha entrat avalada per milers de signatures recollides per associacions d’aturats, entitats diverses i sindicats, a les empreses i als carrers. És urgent implementar la RGC que impedeixi la pobresa i l’exclusió social.

Al mateix temps, cal revertir la reforma laboral i fer polítiques que afavoreixin la generació d’ocupació estable i de qualitat. És urgent canviar el marc de relacions laborals i dignificar l’ocupació, recuperar drets, estabilitat i salaris dignes. Altrament, cada cop més persones estaran en risc de pobresa o exclusió social, tinguin feina o no en tinguin. Necessitem unes polítiques públiques d’ocupació eficaces, sobretot per al col·lectiu de persones que està en situació d’atur, són caps de família i habiten en llars privades d’ingressos laborals. I necessitem polítiques industrials (en formació, R+D+I, energia, finançament, infraestructures, TIC, etc.) i socials (educació, salut, protecció i assistència, etc.) dirigides a reactivar l’economia, crear ocupació i garantir la cohesió social. Calen mesures dràstiques i canvis de rumb en les polítiques, si no la situació serà cada cop més crua. Per això necessitem mobilitzar-nos i organitzar-nos i tenir força, per fer possibles els canvis i obrir espais de diàleg social i negociació col·lectiva.