Foscor i perills en l’Acord transatlàntic de comerç i inversió

Entre les opaques bambolines d’una UE ancorada en el dogma neoliberal i en el govern no democràtic de la política i l’economia, s’està cuinant l’Acord transatlàntic de comerç i inversió (TTIP, en les seves sigles en anglès) entre la Comissió Europea i el Govern dels EUA.  No es coneixen els detalls del que s’està parlant, però en qualsevol cas no és de barreres aranzelàries al comerç entre la UE i els EUA, les quals avui ja són molt baixes, sinó que bàsicament s’està tractant de reglaments, normes, drets corporatius i garanties d’inversió. L’objectiu que pretén el futur tractat és facilitar la inversió directa i l’eliminació d’obstacles burocràtics per a l’accés al mercat a les empreses de les dues costes de l’Atlàntic. Un objectiu d’enorme transcendència que contrasta amb la manca de debat social i polític al voltant dels seus continguts.

A hores d’ara només arriben fragments filtrats de les negociacions, cosa que fa augmentar la inquietud i els temors en relació amb els continguts i les finalitats del tractat. Pel que està arribant, les converses se centren a fer convergir les reglamentacions utilitzant a tal fi la desregulació, reforçar la visió dels grans monopolis en relació amb els drets de propietat intel·lectual i fomentar la igualació a la baixa de drets i estàndards. Els beneficis econòmics que es poden esperar són marginals per a la societat. Pot tenir efectes nocius sobre la salut i el medi ambient, ja que pot eliminar limitacions sobre transgènics o garanties en la seguretat alimentària. De ben segur, pot contribuir a afeblir encara més els equilibris del mercat laboral, limitant més les tuteles sindicals i jurídiques dels treballadors, subordinant-les als guanys i a la competitivitat. Els objectius que es busquen en l’Acord representen una amenaça a importants drets assolits en llargues lluites democràtiques i als interessos laborals, socials i mediambientals de la ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta del món. Correm el perill d’una “atlantització” del model social, on el caràcter “mediterrani”, obert i protector, que ha anat impregnant el model social europeu quedi arraconat per la força agressiva d’un atlantisme fonamentat en el guany i l’acumulació i l’individualisme.

La manca de transparència i de procediments democràtics que envolta tot el treball de construcció de l’Acord dificulta la intervenció, tant dels agents econòmics i socials com de la ciutadania en general, facilitant, així, als grups de pressió empresarials, que, a més, tenen accés privilegiat a la informació, totes les oportunitats per influir en el resultat de les negociacions. És preocupant, també, que, pel que fa a la protecció d’inversions i, en especial, al mecanisme de solució de diferències entre l’Estat i l’inversor, es doti aquest darrer de drets exclusius per demandar els estats quan es pugui considerar que alguna decisió presa per les institucions democràtiques corresponents pugui tenir efectes negatius sobre els guanys presents o futurs de la inversió. Això pot implicar judicis fora dels tribunals nacionals i soscavar, així, la sobirania democràtica de les societats per formular lleis i polítiques d’interès públic. És en aquest sentit que també és preocupant que es puguin crear noves estructures no democràtiques de govern, com pot ser un anunciat consell de cooperació regulatòria. Ens podem trobar amb responsables burocràtics no electes que, sota pressió dels grans lobbies empresarials, acabin establint procediments per harmonitzar les regulacions.

Hem d’estar amatents davant d’un tractat que pot pressionar a la baixa molts dels elements substancials que han definit el model social europeu. L’equilibri entre competitivitat i protecció, entre llibertat i igualtat, entre creixement i sostenibilitat, pot quedar trencat per un seguit de desregulacions que, amb l’objectiu de preservar els interessos de les inversions realitzades, obviïn els beneficis socials que han de perseguir la inversió i la creació de riquesa, i que eliminin drets, seguretats i responsabilitats. Hem d’exigir que es transparenti la negociació i s’obri un autèntic espai de debat social, que comprometi els governs a incidir en les negociacions en representació dels interessos generals de la ciutadania.