Involució democràtica i criminalització dels sindicats i la vaga

Més de 200 persones, treballadors i treballadores, sindicalistes, d’arreu de l’Estat, estan encausats en processos judicials oberts per haver participat en les darreres vagues generals o en vagues sectorials o d’empresa. Se’ls acusa de coaccions, aldarulls, desobediència a l’autoritat, desperfectes a mobiliari urbà, etc. La realitat, però, és que l’obertura de l’expedient judicial es deriva de la convocatòria i celebració d’una vaga àmpliament secundada, en la qual els i les sindicalistes han participat activament com a piquets informatius, penjant pancartes i enganxant cartells, celebrant assemblees, sumant-se a les manifestacions. Però els ministeris i les conselleries d’Interior han ordenat l’actuació de les policies amb l’únic objectiu de criminalitzar els sindicats i la vaga. Per això es pressiona i reprimeix vaguistes i manifestants, es realitzen detencions arbitràries, s’encausa els detinguts i es demanen fortes multes o penes de presó. És una clara ofensiva per restringir el dret de vaga i, sospitosament, coincideix amb les insistents exigències de la patronal d’endurir la normativa i limitar el seu lliure exercici.

Aquests darrers 35 anys, els treballadors i treballadores hem exercit democràticament el dret de vaga, un dret reconegut constitucionalment, un dret de titularitat individual, però d’exercici col·lectiu. Ara, les autoritats públiques i els representants empresarials el volen qüestionar, perquè saben que els sindicats són bel·ligerants i actuen com a dic de contenció davant els atacs als drets laborals, contra les retallades i en defensa de l’ocupació i els drets socials.

Fa temps que el sindicalisme de classe està sent atacat sistemàticament des de determinats àmbits mediàtics representatius dels sectors més conservadors del país, amb l’únic objectiu d’afeblir-lo en la seva capacitat d’intervenció en el conflicte social, sigui a l’empresa, sigui a la societat. Una campanya sistemàtica i implacable que disposa de potents mitjans i que apunta al cor de les relacions laborals. No s’ataca el sindicat en relació amb una actuació o altra; s’ataca l’existència mateixa del sindicalisme democràtic i la seva funció d’organitzar i representar interessos. Estem davant d’una ofensiva de la dreta més conservadora i reaccionària, que vol dur el sindicalisme de classe extramurs de la democràcia.

Es constata que, en molts dels procediments penals impulsats al conjunt de l’Estat des de determinats sectors de la fiscalia i oberts contra els sindicalistes, s’utilitzen els mateixos criteris i se segueix una determinada política d’instrucció.
Procediments penals en què la fiscalia demana pena de presó, amb actuacions sense precedents, pel fet d’exercir un dret fonamental com és el dret de vaga. Els mateixos jutjats comencen a desmuntar aquesta estratègia de la fiscalia, com hem vist en alguna de les causes obertes. És el cas, per exemple, de la causa en què es demanaven 2 anys de presó per als sindicalistes de La Rioja per la vaga general del 2010, quan en la sentència el jutge dicta l’absolució dels encausats, al·legant manca de càrrega probatòria, reconeixent la protecció de l’exercici del dret de vaga i la publicitat dels seus continguts, i que la presència en els piquets informatius no comporta delicte de coacció, ja que és legítim intentar convèncer els treballadors de seguir la convocatòria. Encara hi ha molts casos pendents de judici, però també hi ha qui ha estat condemnat a multa o presó; per això, cal mantenir la pressió i la denúncia, exigint la llibertat dels empresonats. La persecució a la llibertat sindical no és un fet aïllat, s’inscriu en les polítiques d’atac a les llibertats públiques i de limitació de drets que les darreres reformes legals estan duent a terme en matèria de Codi penal o de seguretat ciutadana o en relació amb la negació de la gratuïtat en l’accés a la justícia.

Es necessita una resposta sindical, política i social per fer front a la criminalització de l’activitat sindical i l’ofensiva penal contra el dret de vaga. Des del sindicalisme internacional no s’entén el que està passant al nostre país, per això es reclama també la intervenció de l’OIT. Són inacceptables els processos oberts contra centenars de sindicalistes, contra persones decents, per haver exercit un dret constitucional com el dret de vaga. El sindicalisme és una peça fonamental de la democràcia i és una eina imprescindible en l’organització i defensa dels drets dels treballadors. Per això s’ha de ser intransigent davant d’aquests atacs, que s’inscriuen en una involució legislativa per afavorir els interessos d’una minoria.