Justícia universal, justícia particular

Dues qüestions, en part diferents i distants, que de ben segur són poc comparables, per la desigual dimensió de la barbàrie d’una en relació amb els despropòsits de l’altra, trenquen la lògica de la justícia i promouen un món on el dret no és la norma que emmarca la convivència. No és el mateix el Projecte de llei de seguretat ciutadana que ha aprovat el Consell de Ministres el passat divendres, que és un pas més en la restricció de les llibertats i dels drets de les persones, que la massacre que l’Estat d’Israel està aplicant al poble palestí a la Franja de Gaza. Però ambdós casos alerten de la degradació de la justícia i el dret avui, aquí i al món. En un cas s’evidencia la inexistència de la justícia universal, en l’altre sembla que la justícia persegueixi finalitats d’interès particular. Si entenem per justícia allò que cal fer segons el dret i la raó, difícilment entraran en aquesta concepció cap de les dues qüestions. Ni atén al dret internacional ni a la raó, l’atac a la població civil, el càstig col·lectiu que l’Estat d’Israel està aplicant a Palestina. Com tampoc és de justícia una reglamentació que en lloc de garantir l’exercici dels drets i les llibertats de reunió i manifestació, introdueix límits al seu lliure exercici per evitar la protesta social. Si el dret és el sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació, és evident que el dret internacional està sent conculcat en el cas d’Israel.

Seguretat ciutadana o de la cartera
L’Avantprojecte de llei de seguretat ciutadana és un intent més de silenciar i posar fi a la protesta social que provoca la política sistemàtica de retallades de drets laborals i socials que estan aplicant els governs. S’emmarca en la mateixa estratègia que està seguint la fiscalia de criminalitzar el sindicalisme i el dret de vaga. L’intent del Govern és garantir l’aplicació d’unes polítiques que són servils als interessos dels poders econòmics i afecten negativament la majoria social i, en especial, els treballadors i treballadores. Retallades i reformes que volen mercantilitzar els serveis públics (degradant-los i privatitzant-los), perquè algú en faci negoci, i volen pressionar a la baixa i precaritzar les condicions de treball i els salaris per fer créixer la taxa de guanys. Conscients que aquestes polítiques generen malestar, el Govern legisla per deixar fora de la llei i perseguir la protesta i la dissidència i, tot i que el darrer text redactat ha suavitzat els textos inicials, estableix quantioses sancions que afectaran els drets de manifestació i reunió, entre d’altres. A més les sancions seran imposades per l’autoritat governamental, per tant, seran sancions administratives que queden al marge del control judicial i que seran difícils recórrer davant la justícia, perquè el Govern ja ha instaurat taxes judicials per, precisament, desincentivar la tutela judicial efectiva.

Palestina al cor
Assistim a matances i guerres de cap a cap del planeta. El control de zones d’interès en matèries primeres, en especial el petroli o els minerals estratègics, són en moltes ocasions els motius no explicats de lluites que es presenten com a tribals, sectàries o, fins i tot, d’alliberament. Semblem immunes a tanta barbàrie que deixa morts i fam en àmplies zones del món. Una situació que evidència la inoperància del dret internacional per regular la pau i la cooperació, que hauria de ser la seva finalitat. És en aquest marc i en aquesta realitat que estem assistint a la passivitat de la comunitat internacional davant del càstig col·lectiu amb què l’Estat d’Israel sotmet els habitants de la Franja de Gaza. El brutal atac d’Israel està deixant mort i desolació, especialment entre la població civil i, a més, ho fa utilitzant el “càstig col·lectiu” que és un instrument propi dels estats totalitaris i les dictadures. El dret internacional no permet l’aplicació del càstig col·lectiu i indiscriminat. És una vulneració de totes les normes i acords internacional i de les Nacions Unides (ONU).

Cal que la comunitat internacional actuï de forma ràpida i contundent per posar fi a la destrucció que la màquina militar israeliana està provocant en les infraestructures i en la població civil palestina. Fa molt temps ja que la població està patint el setge i l’embargament criminal, sense que la comunitat internacional ho hagi aturat, que estan afectant des dels aliments als medicaments i comporten una cruel restricció de la lliure circulació de les persones. En aquest context és trist —èticament i democràticament parlant— que el Parlament de Catalunya no hagi estat capaç d’aprovar una resolució que demanava la condemna d’una actuació clarament contrària al dret i a la justícia universal. Mirar cap a un altre costat, com està fent el Govern de Catalunya, és ser còmplice d’aquesta massacre impune que està practicant l’Estat d’Israel, quan el que cal, avui, és exigir a la comunitat internacional i a l’ONU que posin fi a l’agressió militar i obrin vies de solució i compliment de les resolucions de les mateixes Nacions Unides. Si volem que la comunitat internacional actuï, cal que els països es mobilitzin també per la pau i la justícia.