Tancar la porta a la democràcia a l’empresa

La sentència recent del Tribunal Constitucional en relació amb alguns aspectes de la reforma laboral (Llei 3/2012) ratifica la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva i reforça el poder discrecional i unilateral de l’empresariat per regular les relacions laborals. Declara constitucional que la inaplicació de les condicions de treball dels convenis col·lectius a les empreses i la preferència del conveni d’empresa sobre el conveni sectorial, es puguin fer amb el vot de l’Administració en un òrgan administratiu (la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius). Es trenca així el principi bàsic reconegut per l’OIT que qualsevol sistema d’arbitratge ha de ser independent i no marcat per criteris legislatius. Declara, també, constitucional, la possibilitat d’acomiadar sense causa, i sense indemnització, durant el primer any (considerat període de prova en els contractes de suport als emprenedors), es consolida així la discrecionalitat en l’organització del treball (i la tendència a augmentar la rotació i la inestabilitat laboral).
Aquesta sentència és clarament política. Es fa per salvar la cara del Govern i les seves polítiques de retallades de drets, àmpliament contestades a les empreses, als carrers i, especialment, a les darreres eleccions europees. La sentència es fa còmplice de la política del Govern, en lloc de vetllar per garantir els drets recollits a la Constitució. La mateixa participació, en la votació de la sentència, del president del Tribunal Constitucional posa en qüestió la imparcialitat del tribunal, ja que, a més de ser nomenat per la majoria absoluta del PP, fou inspirador intel·lectual de la reforma laboral (com es constata en articles publicats el 2010 i en les seves col·laboracions amb la FAES). La sentència deslegitima, encara més, el ja prou deslegitimat Tribunal Constitucional. Una sentència que trenca un altre dels principis del pacte constitucional, ja que deixa fora de la Constitució els drets laborals i sindicals.

L’acte del Tribunal Constitucional no és neutre, canvia les bases de convivència en el món del treball quan trenca els equilibris de poder en la regulació de les condicions de treball i el principi d’igualtat, i en reforçar el poder unilateral de l’empresariat. El dret del treball, que se sustentava en equilibris i garanties en la relació laboral, queda supeditat a l’interès econòmic i organitzatiu de l’empresa, definit pel seu titular. En treure al treball la seva condició política i democràtica es trenca el mateix model d’estat social que recull la Constitució. Amb això s’erosiona la llibertat sindical, la negociació col·lectiva i el dret de vaga. Es consolida la llibertat d’actuació dels poders públics i de l’empresa, a través del seu titular, per regular les condicions de treball. El treball amb drets desapareix i es converteix en un privilegi que s’ha de contractar amb l’empresari. En definitiva, es vol que la democràcia quedi fora de l’empresa. Per tot això també s’explica la campanya de descrèdit i la persecució i la criminalització dels sindicalistes que han participat en vagues i piquets, ja que perquè tot això avanci sense conflicte es necessita també afeblir al màxim la capacitat de l’acció col·lectiva i sindical. Malauradament, el resultat de tot això serà més precarietat i desprotecció dels treballadors i treballadores, més pobresa laboral i social i més desigualtat.

Per fer-hi front, cal l’acció decidida, sindical i política. Cal esgotar totes les instàncies judicials possibles, ja que tant l’OIT com, especialment, els tribunals de justícia europeus han de jutjar si s’està contravenint la carta social europea. Però cal, també, exigir, a les organitzacions polítiques i socials, no només a les sindicals, que assumeixin que estem davant d’un atac important a les bases d’organització democràtica de la societat i, per tant, que s’ha de dissenyar un model de relacions laborals alternatiu al sentenciat per la reforma laboral, que reconegui: la funció social del treball i el seu caràcter de subjecte polític i democràtic; el paper del dret del treball com a garant de l’exercici dels drets de ciutadania en el treball, i el respecte a l’acció col·lectiva i sindical dels treballadors i treballadores.

Mentre, però, no podem oblidar que avui hem de seguir actuant per defensar els drets i les persones i, per tant, cal reforçar el sindicalisme, l’organització dels treballadors i treballadores, i la seva capacitat d’acció sindical en els conflictes que l’aplicació regressiva de la reforma laboral comporta per evitar així pèrdues de drets, mantenir vius, al màxim, els instruments d’intervenció, en especial la negociació                       col·lectiva, i obrir espais de diàleg social i negociació on puguem recomposar drets i conquerir-ne de nous.