Tots som Katiana

Demà dilluns, 13 d’octubre, se celebra el judici contra Katiana Vicens, treballadora de la salut i en l’actualitat secretària general de CCOO de les Illes Balears, per haver participat en la vaga general del 29 de març de 2012. La Fiscalia sol·licita quatre anys i mig de presó per –presumptament– trencar el vidre d’un autobús durant un piquet el dia de la vaga. L’acusació forma part d’una campanya contra el dret de vaga (hi ha gairebé 300 sindicalistes, 15 a Catalunya, encausats en més de 90 procediments per als quals es demanen penes de presó d’entre 2 i 8 anys) que pretén també criminalitzar les concentracions i manifestacions. Per això, demà, assistiré al judici, amb altres companys de CCOO d’arreu l’Estat, i participaré en l’acte públic organitzat per CCOO de les Illes Balears per mostrar tot el suport i denunciar l’intent de la Fiscalia de conculcar les llibertats sindicals. En l’acte es presentarà el manifest signat per nombroses entitats socials, partits polítics i sindicats, on es mostra la solidaritat i es reafirma que tant la vaga, com la seva difusió, són drets fonamentals que han de ser garantits i protegits pels poders públics. Un acte que forma part de la campanya “Vaga no és delicte” que fa mesos s’ha iniciat i que el passat 25 de setembre al Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb la presència de l’exfiscal José María Mena, va denunciar aquest atac als drets i les llibertats sindicals i va mostrar la solidaritat amb el delegat sindical de CCOO, Ricardo, per a qui se sol·licita també una pena de presó amb els mateixos arguments que a la resta d’encausats.

Estem davant d’una ofensiva contra el dret de vaga, contra els drets sindicals, contra el sindicalisme, per part dels poders econòmics i els governs que els representen, que intenten atemorir i coartar l’activitat dels piquets informatius i dels vaguistes per difondre i donar a conèixer la vaga. Per això mateix nombrosos sindicats d’arreu del món estan donant suport a aquesta campanya. La Confederació Europea de Sindicats (CES) i la Confederació Sindical Internacional (CSI), s’han mobilitzat i s’han adreçat a diverses instàncies del Govern, president inclòs, per demanar que es posi fi a l’ofensiva contra el dret de vaga i el sindicalisme. L’OIT ha admès a tràmit la queixa presentada i s’ha presentat, també, un informe-denúncia davant el Comitè Europeu de Drets Socials (Consell d’Europa), per vulneració de la llibertat sindical protegida per la Carta Social Europea (informe-denúncia que també incorpora altres aspectes en relació amb la reforma laboral i l’SMI).

És inacceptable, injust i regressiu, que qui lidera l’exercici d’un dret fonamental com és el de vaga i que demana l’adhesió als altres treballadors (els piquets informatius estan emparats per l’art. 28 de la CE segons diferents sentències del Tribunal Constitucional) sigui imputat i culpat i que es vulgui desacreditar l’exercici de la vaga. Si alguna cosa ha caracteritzat les convocatòries de vaga general ha estat precisament el seu caràcter “no-violent”. Fins i tot els episodis amb els quals es vol criminalitzar sindicalistes i treballadors, ni han estat pràctiques violentes, ni guarden proporció amb les conseqüències penals que s’estan produint. El que es vol és atemorir els treballadors i donar una imatge dels sindicalistes com a vàndals i gent agressiva, precisament quan urgeix que el sindicalisme exigeixi amb propostes i força la recuperació dels drets perduts amb les darreres reformes laborals i les polítiques d’austeritat.

La criminalització del dret de vaga i la culpabilització dels sindicalistes s’inscriu també en l’atac global als drets i les llibertats que forma part del desmuntatge del model social de l’estat del benestar. Avui els valors de la democràcia i els drets de ciutadania estan en perill. Deixar els treballadors sense tuteles i instruments organitzatius és convertir-los en meres mercaderies a la lliure disposició dels empresaris, deixa al mercat com a únic regulador de les condicions laborals. Es vol fer prevaldre l’interès econòmic per sobre dels drets de la persona. De la mateixa manera que cal reclamar al sindicalisme tolerància zero amb els possibles casos de males pràctiques d’alguns dels seus membres, hem d’exigir-li que pressioni els governs per reclamar-los la garantia i la protecció de l’exercici dels drets i les llibertats democràtiques, entre els quals, el dret de vaga i la llibertat sindical en són peces clau. Si es carreguen el caràcter protector del dret laboral, amb la reforma laboral, si el dret de vaga queda afeblit i la funció sindical devaluada, amb l’encausament generalitzat dels participants en les vagues generals, la democràcia quedarà aparcada a la porta de les empreses i els treballadors i treballadores restaran al lliure arbitri dels interessos econòmics sense ser reconeguts en cap moment com a subjectes de drets.