Volem decidir-ho tot

El 9-N ha estat una important jornada de participació i mobilització en la qual s’han incorporat molts accents de denúncia i reivindicació. Una part de la ciutadania ha sortit a denunciar l’actitud antidemocràtica del Govern central, que nega la celebració de la consulta, i a reivindicar l’exercici efectiu, amb garanties democràtiques i vinculació jurídica, del dret a decidir la Catalunya que volem. La jornada s’inscriu en la voluntat política i social majoritària de superar un model territorial que està esgotat després de la sentència del Constitucional que limita l’Estatut votat en referèndum i per l’onada recentralitzadora del Govern del PP. Ens trobem enmig d’un context general, on minva la qualitat democràtica i l’aplicació de la recepta neoliberal que genera atur, precarietat, pobresa i desigualtat, que estan generant una profunda crisi politicoinstitucional i forts malestars socials transversals, que expliquen també, d’una o altra forma, part del massiu suport a un procés que és vist com de ruptura amb qui es percep com a responsable d’aquests malestars.

La importància del procés participatiu d’aquest 9-N és la força mobilitzadora aconseguida, no pas un o altre resultat del recompte de paperetes, ja que d’antuvi tothom n’ha reconegut la no-validesa, per les mateixes dificultats d’organitzar un veritable procés participatiu amb la informació i debats previs, a causa de l’autoritària negativa del Govern Rajoy a permetre la consulta programada. Passat el 9-N, el conflicte polític segueix obert i, per tant, la necessitat de donar-li una resposta política, en la qual la negociació i el diàleg seran imprescindibles, però que, en cap cas, es pot prescindir del procés de validació directa per la ciutadania, que no deixa d’exigir ser consultada i exercir el dret a decidir. Mantenir la unitat política i social és necessari per avançar en la resolució del conflicte.

Però avui el debat nacional no pot seguir focalitzant en exclusiva tota l’atenció política. És urgent abordar la situació d’emergència social amb respostes i mesures per atendre les persones, combatre l’atur, superar la pobresa i frenar les desigualtats. De no fer-ho, l’acció única de Govern centrada en el conflicte nacional es pot percebre com una instrumentalització oportunista per obviar la incapacitat pròpia, o la manca de voluntat, de donar resposta als problemes socials, i considerar-se una servitud a determinats interessos econòmics. Per això fa temps que importants sectors socials recordem que el debat nacional i el debat social són indestriables i han d’avançar junts. És responsabilitat dels governants i les forces polítiques, amb el concurs social, donar sortida als malestars que hi ha a la societat. Però els malestars són molts i diversos: el derivat de la injusta relació Catalunya-Espanya i la pèrdua de les capacitats d’autogovern efectiu; els malestars derivats d’unes inútils i injustes polítiques neoliberals que, basant-se en l’austeritat sense estímuls, les retallades i la pèrdua de drets laborals i socials, fan créixer la pobresa i la desigualtat; i els malestars de la greu crisi de confiança política i institucional, agreujada pels continuats casos de corrupció i la pèrdua de qualitat democràtica.

És en aquest context que el 9-N posa en valor la participació com un component clau per recuperar la qualitat democràtica del país. Per això, quan parlem de dret a decidir, l’hem de reivindicar en tots els aspectes de la vida política i social. La llei de consultes, l’hem d’utilitzar per conèixer la voluntat ciutadana, tant sobre el futur de Catalunya com sobre la sanitat, l’educació, les retallades, sobre aquelles qüestions que afecten la vida social. Perquè amb més i millor democràcia serà possible abordar els reptes, tant els nacionals com els socials. El dret a decidir és una eina més en aquest camí, com ho és la transparència de les institucions i el rendiment de comptes, un sistema electoral més representatiu i proper o la garantia de la igualtat davant la llei i en l’accés als drets de ciutadania.