La mirada encesa dels 50 anys (1) construir futur des dels 50 (2)

La mirada encesa dels primers 50 anys (1)

CCOO de Catalunya fa 50 anys que circula i vol seguir fent via. Per això cal que la conducció col·lectiva, atengui el retrovisor i escolti el motor, ja que els camins travessats, l’estat del ferm i el soroll del motor són claus per saber on som, i cal, a més, conèixer i entendre el que s’albira, preparar-nos per esquivar amb cura els obstacles que ens trobem i assolir les noves fites. Els reptes que cal superar són diversos, diferents als que hem trobat fins ara. S’apunta un camí llarg i dur, però esperançador. Caldrà fer una bona posada a punt, revisar i adequar el motor i els amortidors, vetllar per la bateria i omplir el dipòsit, per continuar sent autònoms i independents per seguir en el camí triat. Treballadors i treballadores que s’autoorganitzen en els seus centres de treball i es coordinen i s’estructuren en el sindicat, homes i dones compromesos i dedicats que assumeixen responsabilitats, són la garantia per fer camí cap a la dignitat laboral, el benestar i la cohesió social, i la igualtat.

Fa 50 anys, el 20 de novembre de 1964, 300 enllaços sindicals i treballadors de diferents empreses i sectors reunits en assemblea van constituir l’espai d’origen de la coordinació i l’organització sindical que, més endavant, duria a la creació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya, que avui és la primera organització sindical i social del país, en afiliació i representativitat. Homes i dones, en representació dels companys i companyes dels seus centres de treball, van fer un acte valent, necessari i intel·ligent. Calia valentia en la negra nit del franquisme per autoorganitzar-se i reclamar drets, s’exposaven a la detenció, la tortura, la presó i, fins i tot, la mort. Era necessari construir propostes col·lectives i unificadores, com palesa la plataforma aprovada aquell 1964, que reivindicava: un salari mínim de 200 pessetes, escala salarial mòbil per garantir el poder adquisitiu, llibertat sindical i dret de vaga. Des de la consciència de classe, que considerava injusta la submissió laboral, i el compromís polític, que reclamava llibertat i drets de ciutadania per treballar i viure amb drets, van tenir la intel·ligència de reprendre el fil històric de la tradició del moviment obrer català que el franquisme va voler aniquilar, i van decidir promoure l’autoorganització i la coordinació de lluites per construir l’embrió d’un sindicat. Així neix CCOO, com a producte de les diverses arrels del moviment sindical, anarquista, socialista, comunista, cristià, gelós de l’autonomia i la independència, de caràcter sociopolític per conjugar la lluita pels drets laborals i socials i per les llibertats polítiques. Un sindicat de classe i confederal, que agrupa treballadors i treballadores de tots els sectors, professions i categories, i nacional, que s’arrela en una realitat econòmica, social, cultural i política determinada on actua i on reclama respostes. Un sindicat de masses i reivindicatiu, unitari i democràtic, autònom i independent, d’homes i dones, de la diversitat i integrador.

Un sindicat neix, s’arrela i creix, si els treballadors consideren que és un instrument útil on organitzar-se per defensar interessos, fer avançar drets, instaurar equilibris i promoure la igualtat. Aquests darrers 50 anys de la història de Catalunya i de la vida dels catalans i catalanes, s’han d’explicar també referint-se a la contribució de CCOO de Catalunya a l’avenç de les condicions de treball i de vida i l’avenç en drets nacionals i socials. CCOO ha estat un element clau d’integració social i nacional de la classe treballadora, des del compromís per enderrocar els murs de confrontació en funció d’orígens i situacions socials i laborals, des de l’aposta per normalitzar i consolidar l’ús de la llengua pròpia, des de la promoció d’un marc català de relacions socials i laborals que omplin de contingut social la demanda de major autogovern.

Construir el futur des dels 50 primers anys (2)

Avui, 50 anys després del seu naixement, CCOO seguim en el camí vers un futur de dignitat, drets i benestar, però els poders econòmics i els actuals governants a Catalunya, Espanya i Europa, volen retrotreure’ns a un mercat de treball desregulat, sense drets i tuteles laborals, amb sindicats dòcils i servils sense capacitat d’intervenció i negociació. Tenim davant nous i importants reptes: canvis en el mercat de treball i en la composició de la classe treballadora; nous marcs legals restrictius de drets; un important desenvolupament de les forces productives i el paper motor del coneixement i les TIC, amb l’eclosió de la robòtica; la transnacionalització de l’activitat productiva i de la cadena de valor, i el predomini del capitalisme financer dirigint la globalització. Un procés emmarcat en un context històric d’hegemonia cultural, ideològica i política del neoliberalisme i sotmesos a una profunda crisi política i de les institucions que fins ara han articulat la societat i la democràcia.

Per seguir avançant, CCOO de Catalunya estem transformant les estructures de funcionament i renovant la proposta i la pràctica sindicals, perquè volem seguir sent útils a la nostra funció social, forts construint presents i futurs. L’organització del sindicat ha de tenir molt en compte com s’organitza el treball i el procés productiu. I per això cal formes més flexibles i cooperatives i capacitat d’actuar en tota la cadena de producció. Ens hem d’organitzar per a l’acció i la negociació en espais de treball multisectorials i incorporar nous continguts a la negociació col·lectiva —en relació amb la fractura generacional, al paper del coneixement i la formació permanent, a l’aportació a la innovació, en relació amb la sostenibilitat, etc.— i articular-la en diferents nivells —sector, subsector, espais multisectorials, grups d’empresa, empresa…—. Cal introduir elements de transversalitat en l’acció sindical per articular la relació entre igualtat i diversitat, la democràcia a l’empresa, els drets personals en el treball. Agrupar i organitzar els treballadors i treballadores de pime, de microempreses, autònoms dependents, els treballadors i treballadores dels sectors de l’economia social. Hem d’apostar per espais de contractació a Europa i al món i per això cal l’articulació del moviment sindical europeu i mundial en la Confederació Europea de Sindicats (CES) i en la Confederació Sindical Internacional (CSI), accelerant la construcció d’un sindicalisme global útil, amb capacitat de mobilització i negociació en l’àmbit supranacional i fent jugar un paper als comitès d’empresa europeus i mundials. Un sindicat transparent, obert i participatiu, que incorpori la potencialitat de les xarxes per informar i escoltar, organitzar, actuar, decidir i influir.

Reptes importants, sens dubte, que hem d’abordar en el dia a dia, organitzant i mobilitzant les persones, amb feina o en situació d’atur, estables o precàries, per fer front a les actuals polítiques, amb propostes, conquerint espais de negociació i diàleg, i construint acords que donin respostes concretes als problemes concrets de la gent treballadora. Aquesta és la tasca de la utopia quotidiana del sindicalisme.