Un pressupost opac i antisocial

El debat pressupostari s’està fent al marge dels problemes de la gent. Es fa, gairebé en exclusiva, entorn de les possibles aliances que el permetin prorrogar o aprovar o sobre la incidència en un possible avançament del calendari electoral. Però el debat de fons, en relació amb les estratègies per reactivar l’economia, recuperar l’ocupació, combatre la pobresa i lluitar contra les desigualtats, és inexistent. El debat social —i polític— al voltant de propostes i solucions als problemes reals de la societat i la gent, treballadors i treballadores, persones aturades, pensionistes, estudiants, desnonats, pobres, dones víctimes de violència de gènere, infants, pagesia, gent gran, etc., resta absent. No és gaire engrescador que el principal debat del país, el que ha de marcar les estratègies polítiques que afecten el dia a dia, es faci al marge de la gent. L’opacitat, en democràcia, acaba amagant actituds autoritàries, comportaments fora de control, i alimenta la greu crisi politicoinstitucional que vivim.
La proposta de pressupost per al 2015 és irreal, ja que el seu equilibri depèn d’uns ingressos (2.193 M €) inexistents. Corresponen al compliment de la disposició addicional de l’Estatut, la compensació de l’impost de dipòsits bancaris i l’anticipació del Fons de competitivitat del 2015, que el Govern de l’Estat ni té pressupostat, ni ha acordat. Puc creure que cal garantir aquests ingressos, però és perillós incloure’ls, ja que darrere un pressupost irreal el conseller de torn pot amagar un marge de discrecionalitat per fer ajustos sense cap debat.

L’augment de la despesa global que incorpora té a veure amb la recuperació de la paga extra dels empleats públics i de la jornada i el salari del personal interí. Sembla més una mesura propagandística d’utilització partidista, que no una resposta a la necessitat de recuperar condicions de treball o d’obrir la porta a l’oferta pública d’ocupació per proveir i dotar millor els serveis públics. Per això no preveu ni els 44 dies meritats de la paga del 2012, que el Govern central sí que pagarà, ni la creació d’ocupació pública per recuperar part dels llocs de treball perduts des del 2011.

La inversió pública (1.494 M d’euros) augmenta en un 8,7%. Molt lluny dels 6.010 milions de l’any 2010 i, per tant, no impactarà en la reactivació econòmica i la creació d’ocupació. A més redueix, tant la despesa en actuacions mediambientals, com la despesa directa de suport a la indústria, a l’activitat emprenedora i a la internacionalització, promoció i foment del comerç. Les polítiques de foment de l’ocupació augmenten lligades a una iniciativa europea adreçada a reduir l’atur juvenil, però a costa de reduir un 57,1% el nombre previst de treballadors i treballadores en atur que participen en formació professional per a l’ocupació i la reducció del programa d’igualtat, qualitat i integració laboral.
En salut i educació el pressupost és insuficient. Consolida l’escenari de retallades i de congelació de la inversió. Manté congelades les plantilles en un context en el qual empitjora la salut pública i augmenta el nombre d’alumnes. La despesa social per càpita se situa a nivells de l’any 2004. Augmenta molt lleugerament la despesa en protecció social en un context on l’increment de situacions de risc i vulnerabilitat és molt elevat. Manté inalterada per al 2015 la partida de la renda mínima d’inserció, quan el seu nombre de perceptors s’està retallant des del 2010. Disminueix la despesa en habitatge i altres actuacions urbanes, com la llei de barris, i acumula cinc anys consecutius de reducció.

Per tant, és un pressupost que no s’orienta a donar resposta a les prioritats socials: atur, precarietat, pobresa i desigualtat. El pressupost els dóna l’esquena. Aquest no és el pressupost que es necessita. Consolida les retallades i privatitza, sense protegir la gent ni reactivar l’economia. Però, a més, es debat d’esquena a la societat. El pressupost és l’acte polític més important d’un govern i d’un parlament, permet conèixer les prioritats i opcions polítiques de qui els presenta i aprova i determina la coherència entre finalitats i mitjans. Fer-lo al marge del debat social, no implicar en el procés d’elaboració les organitzacions socials que articulen interessos de part i no promoure el debat en relació amb els objectius pressupostats, consolida l’opacitat de la gestió pública i augmenta la desconfiança en els governs i les institucions.

El pressupost per al 2015 no té un caràcter social i consolida la lògica de retallades que presideix l’actual política del Govern de la Generalitat. És hora que la ciutadania reclamem poder decidir les prioritats de les accions polítiques que ens són rellevants. Potser hem d’utilitzar la llei de consultes per participar directament a decidir quina salut, quina educació i quines polítiques socials volem. Tenim dret a decidir quin model de societat volem.