El dret de vaga està en perill. Defensem-lo!

La campanya #VagaNoésDelicte que impulsen les organitzacions sindicals (amb la convocatòria de mobilitzacions el 18 de febrer) vol defensar el dret de vaga, denunciant la seva penalització i la criminalització de l’acció sindical. El dret de vaga està sent desqualificat pels poders, conculcat per patronals i atacat pels governs. Es qüestiona quan es decreten i imposen serveis mínims abusius per dificultar la visibilitat i l’efectivitat de la paralització d’una activitat o un servei, o quan es reprimeix policialment l’actuació informativa dels piquets d’extensió de la vaga o s’encausen els sindicalistes que hi participen, se’ls criminalitza, i es demanen per a ells dures penes de presó (avui hi ha més de 90 causes obertes que afecten més de 300 sindicalistes).

El dret de vaga està en perill malgrat que la Constitució el preveu en l’article 28.2 com a dret fonamental i el configura com a contingut substancial de la llibertat sindical. Però mentre assistim a l’atac que li fan els poders públics i econòmics al seu exercici, en paral·lel es consagra el dret a l’esquirolatge generant tot un corrent d’opinió que contraposa el dret de vaga amb el dret a anar a treballar. Curiós cinisme de qui es preocupa pel treball el dia de vaga i resta impassible davant l’acomiadament lliure o l’alt nivell d’atur.

Qüestionar el dret de vaga és atacar les capacitats d’autoorganització dels treballadors i treballadores i de contraproposta i defensa davant les arbitrarietats i abusos: és una clara vulneració de la llibertat sindical. Els treballadors i treballadores hem de disposar de llibertat sindical i necessitem poder exercir lliurement el dret de vaga, sense més limitació que aquella que garanteixi la seguretat de persones i béns, si volem ser subjectes actius de la vida social i laboral i no simples mercaderies adscrites als processos de producció i distribució, regulades en base al fràgil equilibri cost-benefici i no al respecte de drets individuals i col·lectius. Democràcia i llibertat també en les relacions laborals, no poden quedar a la porta de les empreses.

Als més de 300 sindicalistes als quals la Fiscalia sol·licita penes de presó (entre 2 i 8 anys) per haver participat en els darreres vagues, se’ls aplica l’article 315.3 del Codi penal, que té com a finalitat criminalitzar l’exercici del dret de vaga. Però ara, a la persecució de la llibertat sindical i a la repressió de les vagues, que representa aquesta norma anacrònica, heretada de la dictadura franquista, hem de sumar-hi la limitació dels drets i les llibertats bàsiques que representa la Llei de seguretat ciutadana (llei mordassa). Aquest és un text clarament ideològic que té com a objectiu retallar les llibertats democràtiques i silenciar la protesta social, convertint el conflicte social o laboral en conflicte d’ordre públic. S’està instaurant una nova política penal que es fonamenta en l’exclusió social, que limita les llibertats ciutadanes i en comptes d’oferir vies d’integració i articulació de l’expressió dels conflictes socials s’opta per la repressió. 

També la darrera iniciativa legislativa introdueix un nou perill a l’exercici de les llibertats: l’anomenat Pacte antiterrorista, signat fa uns dies entre el PSOE i el PP, que modifica l’article 573 del Codi penal i tipifica els delictes que poden ser considerats com a terrorisme: “se considerará delito de terrorismo… desordenes públicos… que alteren la paz social”. Un redactat confús segons el qual un vaguista o un manifestant poden ser considerats presumptes terroristes en funció del lliure arbitri de la interpretació que en faci el tribunal corresponent.

És en aquest marc que es produeix la convocatòria per la Confederació Sindical Internacional (CSI) d’una jornada de mobilització del 18 de febrer en defensa del dret de vaga a escala mundial, per denunciar la limitació existent al lliure exercici d’aquest dret, que va des de la prohibició a la limitació passant per la conculcació i la repressió. Aquesta jornada coincideix amb la reunió de la OIT (formada per governs, empresaris i sindicats) que se celebra el dia 21, en la qual el grup empresarial pretén seguir bloquejant l’efectivitat del dret de vaga com a norma internacional d’obligat respecte.

Limitar i atacar el dret de vaga, així com drets i llibertats en general, es sostreure als treballadors i treballadores el seu instrument d’acció col·lectiva davant de l’arbitrarietat, i negar-li al sindicalisme el paper de subjecte polític actiu en defensa de drets i promotor de canvis, per atorgar-li un paper social i una mera existència subalterna sotmesa als designis dels poders. Per això avui tenim motius més que suficients per sortir el dia 18 al carrer en defensa del dret de vaga i contra la llei mordassa. Les llibertats democràtiques i el dret de vaga estan íntimament relacionats i estan en perill. Defensem-los!.

PS: avui 15/2 El País  es despatxa amb un titular sensacionalista en relació amb els comptes del sindicat del sector financer de CCOO, que per cert fa anys que són auditats i publicats al web en un exercici de transparència que ja m’agradaria fes tothom o com a mínim el diari en qüestió reclamés. La noticia, a part d’esbiaixada i parcial, i el titular, interessat, no s’entenen en la lògica professional periodística o informativa, només s’expliquen basant-se en la  situació que està vivint el grup editorial o en les seves  apostes politicoideològiques que constatem els darrers temps. En qualsevol cas us deixo l’enllaç al comunicat de premsa de la federació on situa clarament la informació i reitera el compromís amb la transparència informativa.