Més ètica per a la millor acció

Fa pocs dies, el 4 de març, en una sessió extraordinària, el Consejo Confederal de CCOO va aprovar un conjunt de mesures per reforçar les millors pràctiques de govern i control (http://www.ccoo.es/comunes/recursos/1/2018964-Resolucion_aprobada_por_el_Congreso_Confederal_extraordinario_.pdf), que es coneix com a codi ètic. Durant els dos mesos previs, el conjunt d’organitzacions confederades van debatre, aportar i esmenar, per construir un document col·lectiu que compromet el conjunt de l’organització i coresponsabilitza els dirigents. El document recull les millors pràctiques, que ja fa temps que s’aplicaven en algunes organitzacions, i actualitza i estableix noves mesures en relació amb normes i procediments, rendiment de comptes i transparència.

Sens dubte, l’aparició d’algunes pràctiques poc honestes i contràries als valors del sindicat obliga a donar una resposta ràpida i clara en aquesta direcció, ja que, per molt aïllades que siguin, evidencien febleses i insuficiències que cal corregir de manera estructural, adequant l’acció del sindicat i les seves pràctiques a les exigències socials que interpel·len el conjunt d’institucions d’aquest país. Avui, la societat cada cop és més exigent amb les seves pràctiques, amb la transparència i el rendiment de comptes. L’allau de casos de corrupció, d’abusos de poder, d’opacitat, de manca de renovació, entre d’altres, han fet augmentar els nivells de denúncia i d’exigència social. Afortunadament, cada cop s’és menys complaent amb les pràctiques deshonestes. Davant d’aquesta realitat, totes les institucions, entitats i organitzacions socials han d’actuar, avaluant i adequant les seves normes de funcionament i els seus procediments interns. La millora d’aquests i la transparència de l’actuació del sindicat, dels dirigents i de les seves finances, així com de les mesures de control i de rendiment de comptes, interns i externs, no són només una necessitat dels temps sinó també un imperatiu per reforçar la independència i l’autonomia sindical.

El sindicalisme neix de l’organització dels treballadors al centre de treball i des del contacte directe. El sindicalisme, però, no pot quedar-se tancat en les quatre parets de l’empresa: l’acció sindical dels delegats i delegades sindicals s’ha d’abocar fora de l’empresa, per ajudar a organitzar els treballadors i treballadores de les molt petites empreses, per donar-los suport i per intervenir en la disputa per la redistribució justa de la riquesa que es genera. El sindicat ha d’exercir la solidaritat de classe; per això són necessaris alts nivells d’afiliació i representativitat i d’estructures fortes. El sindicat vol ser un subjecte actiu en el conflicte laboral i social, per impulsar les transformacions de les condicions de treball i de vida, portant la veu del treball a la negociació col·lectiva i el diàleg social. L’acció sindical confederal requereix una organització i unes estructures de funcionament i uns òrgans de direcció i de presa de decisió, d’unes persones que exerceixen una activitat representativa i institucional, que han de tenir un finançament i que generen unes despeses. Finançament que prové de manera determinant de la quota d’afiliació, que garanteix la independència sindical, però que també ha d’incorporar una part pública en correspondència als efectes generals que té la funció i l’acció sindical, i que, en qualsevol cas ha de ser transparent i cenyir-se a la normativa legal.

Les mesures que configuren el codi ètic volen respondre a totes aquestes qüestions. Aborda la renovació dels òrgans de direcció, estenent una pràctica establerta fa anys per a les secretaries generals, que tenen un límit de dos mandats més un tercer d’extraordinari, al conjunt de les estructures i responsabilitats. Vol dotar de major transparència les actuacions, amb una bateria de mesures relatives a la publicitació dels comptes, les retribucions, les declaracions de béns, les activitats, la realització d’auditories externes, etc. Vol millorar la intervenció representativa i institucional amb mesures que equilibrin l’experiència sindical amb la capacitat sindical i el suport necessari, i reforçant el rendiment de comptes i la informació de l’activitat realitzada, reiterant que no hi ha percepció econòmica personal per a aquestes funcions. S’estableixen mecanismes comuns, transparents i amb controls, sobre la compensació de despeses generades per l’activitat sindical i de la política de retribucions. Es reforcen les mesures de control i de bon govern, de les comissions de control i de garanties, amb auditories internes i externes, i la figura del síndic de l’afiliació.

És un pas important per reforçar el paper social del sindicalisme, millorar les seves pràctiques i la relació amb els treballadors i treballadores i la societat. Són mesures que s’inscriuen en els valors propis de l’organització, de la solidaritat, l’honestedat, el compromís, la dedicació, en tots aquells valors que configuren l’ètica del sindicat. Amb la convicció que no hi pot haver una doble moral, el que es diu que es fa i el que es fa, i que hi ha d’haver una coherència entre els fins que es persegueixen i els mitjans que s’utilitzen.