Valeo, conflicte i utilitat sindical

El conflicte de Valeo es va iniciar el passat 23 de juliol arran de l’anunci per part de la direcció de l’empresa del trasllat de la producció de Martorelles a Saragossa. Era una clara amenaça a l’ocupació de 250 persones a la planta de Martorelles, incomplia compromisos anteriors de l’empresa de garantir activitat i ocupació durant els propers anys i no es justificava per causes econòmiques o de producció. S’iniciava, així, un dels conflictes laborals i sindicals més importants dels darrers anys. Els ja 82 dies d’una vaga indefinida encara viva i un campament a la porta de la planta per impedir-ne el desmantellament posen a prova la capacitat de resposta, organització i mobilització dels treballadors i treballadores de Valeo.

El procés de mobilització ha estat liderat pel comitè d’empresa, amb majoria de CCOO, que ha comptat en tot moment amb el suport (organitzatiu, jurídic, logístic i institucional) del sindicat. Penetrar l’opinió pública i moure’s en les xarxes socials ha complementat la mateixa feina dels delegats i delegades sindicals per despertar la solidaritat de milers i milers de ciutadans que s’han identificat amb els 250 treballadors i treballadores. Aquests, i les seves famílies, eren noves víctimes d’una decisió empresarial que, emparada en la reforma laboral més regressiva del darrer període democràtic al nostre país, els deixava a la intempèrie.

CCOO va plantejar ja en el primer moment la bateria reivindicativa per solucionar el conflicte: que l’empresa retirés el procediment administratiu obert i negociar un seguit de mesures industrials, laborals i socials per garantir activitat, ocupació i sortides no traumàtiques, si fos el cas. Eren propostes oposades que s’oposaven al trasllat de tota la plantilla a Saragossa o el seu acomiadament, que era el que plantejava l’empresa i que s’acollia a la reforma laboral  per fer-ho amb 20 dies per any treballat amb el límit d’una anualitat.

La digna lluita del col·lectiu de treballadors i treballadores ha assolit una primera victòria, justa: reobrir la negociació i retirar el procediment administratiu de trasllat. Tanmateix, però, el conflicte no ha acabat i, per això, tant CCOO i el comitè d’empresa com el conjunt de la plantilla mantenen la vaga indefinida per seguir exigint a la multinacional la resposta a les reivindicacions plantejades: solucions industrials, laborals i socials.

Aconseguir canviar la posició de l’empresa ha estat possible perquè la unitat de tota la plantilla i del comitè d’empresa, amb organització i compromís dels seus representants al voltant d’uns objectius clars i concrets, més el treball tècnic, jurídic i sindical impecable, ha evidenciat que si no es reconduïa la situació obrint la negociació, l’empresa es podia trobar amb una plantilla mobilitzada i una sentència de nul·litat amb totes les càrregues jurídiques, econòmiques i laborals que li comportaria. La negociació era l’escenari que l’empresa no hauria d’haver abandonat mai i que hauria estalviat molt patiment a les famílies afectades, durant tot l’estiu, vacances incloses, i la pèrdua d’imatge de la companyia per la manca de sensibilitat social.

La situació no ha estat fàcil: ens hem trobat, i encara es manté, amb actituds de comprensió i de resignació respecte de les decisions empresarials, com les del mateix conseller d’Empresa i Ocupació, que reforcen la posició autoritària de la direcció de l’empresa i són contràries als interessos dels treballadors i treballadores. El Govern hauria d’actuar en defensa de l’activitat industrial i l’ocupació de qualitat. La posició de defensa o comprensió de la posició de l’empresa només s’explica des de la renúncia a una acció de govern compromesa i responsable amb el territori, l’activitat econòmica, la sostenibilitat i la gent. En la fase actual cal també exigir-li al Govern claredat i força en el compromís amb les propostes de la plantilla davant l’empresa i vetllar perquè la negociació actuï.

La negociació ara ha de prendre el protagonisme. Aquest és el principal sentit de la mobilització: aconseguir recomposar les posicions entre les parts, equilibrant la negociació, quan les empreses no atenen els plantejaments dels treballadors i volen imposar autoritàriament una decisió injusta. El vell binomi de la lluita sindical: mobilització-negociació.

Aquest conflicte evidencia que quan hi ha direcció i compromís sindical, com han demostrat CCOO i la resta de sindicats en el comitè d’empresa, i amb la plantilla unida, és possible forçar la direcció de l’empresa a canviar de posició i fer-la seure a negociar. La utilitat sindical, però, s’ha de demostrar ara, mantenint la mateixa eficàcia en la negociació per assolir un acord equilibrat en benefici dels interessos dels treballadors i treballadores. Només així la lluita sindical és per a la plantilla. Per això, les properes setmanes l’objectiu és assolir un acord que doni resposta a les tres reivindicacions plantejades.

De ben segur que s’aconseguirà: els treballadors i treballadores han demostrat intel·ligència col·lectiva, tenacitat i compromís amb els seus objectius. Tres valors imprescindibles per defensar els seus interessos com a treballadors i treballadores.