L’Acord interprofessional de Catalunya: activar la negociació col·lectiva contra la reforma laboral

Aquests dies CCOO sotmetrà a consulta de l’afiliació el (pre)Acord interprofessional de Catalunya (AIC) negociat per patronals i sindicats. Aquest pretén desenvolupar el marc català de relacions sociolaborals, potenciant l’articulació de la negociació col·lectiva a Catalunya, i impulsar instruments i iniciatives per a una millor regulació de les relacions laborals mitjançant la negociació i l’acord. El gran objectiu de l’AIC és disposar d’un instrument estratègic per fer front a la reforma laboral, en especial, combatre els intents d’afeblir la negociació col·lectiva, evitant el bloqueig i la pèrdua de vigència dels convenis, i introduir límits a la unilateralitat que la reforma atorga als empresaris en determinats aspectes, en especial inaplicacions, flexibilitat i lliure disponibilitat. La consulta a l’afiliació que CCOO realitza, a més del debat en l’organització, evidencia el compromís amb les fórmules de participació i democràcia sindical acordades en l’Assemblea sindical oberta.

El fil conductor de l’acord és recuperar i dignificar les condicions de treball concretes en la negociació col·lectiva, la qualitat del salari i l’ocupació. Davant del discurs dominant que entén la flexibilitat com a lliure disponibilitat a les necessitats de l’economia i l’empresa, l’AIC hi contraposa la flexibilitat negociada, per preservar els drets de les persones respecte  de l’organització del temps de treball o les mobilitats funcionals, geogràfiques o de modificació de les condicions de treball. El preacord promou que la flexibilitat interna, quan està justificada, sigui el mecanisme que prevalgui per evitar els ajustos de plantilla i els acomiadaments. S’incorpora al text de l’acord l’extensió de la igualtat de gènere i en relació amb l’orientació sexual de les persones, garanties en els processos de subcontractació i en els processos de contractació pública, participació de les persones treballadores en els beneficis dels processos d’innovació, intervenció sindical en la responsabilitat social de les empreses, per protegir drets de les persones treballadores també més enllà de les nostres fronteres, introduir el dret a la formació professional i l’acreditació i la citació a abordar de forma integral un acord social per a la formació professional a Catalunya, etc.

Pel que fa a l’articulació, l’estructura i la vigència de la negociació col·lectiva, l’AIC aposta per convenis amplis d’àmbit de Catalunya i evitar la dispersió i l’esmicolament, que devaluen les condicions de treball. Per mantenir la ultraactivitat i evitar la pèrdua del conveni es vol garantir la negociació de la continuïtat o la mediació en casos de bloqueig. S’estableix, també, la necessitat de justificació i d’informació suficients que permetin intervenir davant d’inaplicacions de conveni injustificades. Es planteja disposar d’observatoris de conjuntura econòmica que permetin conèixer de la forma més objectiva possible la realitat econòmica dels sectors d’activitat i disputar, així, els arguments econòmics de l’empresariat en la negociació. Introdueix elements per a la participació sindical en l’adopció de decisions de subcontractació i per regular la subrogació en la successió de contractes o subcontractes, així com la coordinació de la prevenció de riscos laborals entre diferents empreses.

Pel que fa a criteris salarials i sistemes retributius, es parteix de la premissa que en els convenis s’ha de fer possible la recuperació del poder adquisitiu, tenint en compte la diversitat i les possibilitats de sectors econòmics d’activitat i empreses. Es planteja, altra vegada, la necessitat de regular en conveni els criteris per establir, de forma negociada i amb garanties, salaris variables i per objectius. Una novetat important és regular la participació de les persones treballadores, mitjançant retribució o compensació, en els beneficis derivats de les millores i innovacions que aportin als processos de treball. Com a novetat important, s’orienten els convenis a analitzar i adoptar mesures per a l’eradicació dels factors que determinen la bretxa salarial i la desigualtat retributiva entre dones i homes, així com a incloure mesures concretes antidiscriminatòries, tant en relació amb l’enquadrament i la classificació professional com amb els criteris retributius poc transparents o amb efectes discriminatoris.

En definitiva, el document acordat i sotmès a consulta és un potent instrument que permet als negociadors dels convenis col·lectius limitar alguns aspectes regressius de la reforma laboral, en especial la pèrdua de la ultraactivitat i limitar la unilateralitat empresarial en inaplicacions i flexibilitat. En tot cas, l’AIC no soluciona els problemes de fons que ens trobarem en els diferents convenis que s’han de negociar, dependrà de la força amb què comptin els negociadors, o sia, afiliació, representativitat i capacitat de gestionar el conflicte i la negociació, que els orientacions de l’AIC plasmin amb major o menor concreció. Tanmateix, la derogació de la reforma laboral s’evidencia amb aquest AIC encara més necessària i urgent, només reforçant la negociació col·lectiva i recuperant l’equilibri i la tutela del dret laboral, podrem disputar la millora de les condicions de treball. Mentrestant, aquest acord es converteix en una eina útil per avançar.

Tots som París… i Líban i Síria i Gaza i…

Els atemptats de París, la matinada del 13 de novembre, en una acció coordinada i planificada pel grup Estat Islàmic, que els han reivindicat, han causat dolor i mort al poble francès i han evidenciat àmplies mostres de suport i solidaritat. Es vol estendre el terror i la por entre els ciutadans i ciutadanes. Som davant d’un atac a la democràcia i als drets humans, a França i a la resta del món.   

No és un  fet aïllat que es pugui analitzar al marge dels atacs terroristes que es produeixen a altres indrets del món (Ankara, Beirut…) o de les causes que són a l’origen de les guerres a l’Orient Mitjà. La lluita contra el fonamentalisme, la barbàrie i el terror és una lluita que tan sols pot ser guanyada per tots i totes nosaltres i que reclama una unitat sense fissures i la convicció que l’estat de dret és l’instrument més potent per combatre’l.

En societats obertes i plurals correm el risc que apareguin formes d’islamofòbia, que cal combatre, ja que això no és una guerra de religions i hem de distingir entre la comunitat musulmana i el jihadisme irracional. Ni pot ser utilitzada per atacar immigrants o refugiats, ja que els que fugen de les guerres o la misèria no són els enemics. Ni podem cedir a temptacions institucionals de limitar les llibertats i la democràcia per millorar les seguretats. Per això mateix, avui la lluita contra el terrorisme significa treballar per la democràcia, la pau, la justícia social i les condicions de treball i de vida dignes per a tots i totes.

L’assalt ferotge i inhumà contra els nostres principis i valors més bàsics demana una resposta contundent per part de la ciutadania i de la classe treballadora. Per això, la convocatòria aquest dilluns a les 12.00 hores a aturar l’activitat i sortir a la porta dels centres de treball ha de permetre una resposta cívica que mostri la solidaritat i la protesta pacífica davant uns atemptats que amenacen els fonaments democràtics de la nostra societat.