Mai més

“Mai més”. Aquest és el lema triat per la plataforma d’entitats i organitzacions socials, sindicals i polítiques de la manifestació del proper dissabte, 28 de novembre, a la tarda, a Barcelona, per expressar el rebuig al terrorisme, a les guerres, als feixismes i a la pèrdua de llibertats. El clima de por i inseguretat que s’ha generat arran de l’atemptat de París ha activat un discurs de guerra, de tancament de fronteres i de limitacions de llibertats que pot qüestionar els mateixos valors que diem defensar. Però aquest no ha estat un fet aïllat: recentment, Beirut, Ankara o Tunis han viscut atemptats cruents i indiscriminats sobre la població civil, i Síria, Pakistan, Afganistan i Nigèria concentren el 80% dels atemptats terroristes dels darrers anys.   

La violència pot trencar les bases de la convivència, provocant respostes emotives que estigmatitzin i enfrontin comunitats a París, a Catalunya, a Europa i al món en general. La resposta no poden ser atacs militars indiscriminats, l’enduriment de les lleis d’estrangeria i repatriacions forçoses, el tancament de fronteres i la vulneració dels drets humans a qui busca acollida, o les limitacions de les nostres llibertats per fer prevaler les seguretats. Cal evitar que els governs responguin a la violència amb més violència, ja que el respecte a la vida, als drets humans i a la convivència són valors superiors que cal preservar i protegir. Per això, ens hem de mobilitzar, per evitar una escalada que ens pot dur al desastre i a la pèrdua de la cohesió social. 

A l’hora d’establir la resposta, hem d’intentar aproximar-nos a les causes del que està passant. Hem de defugir la resposta fàcil de matar per no ser matat, negar drets per evitar-ne l’abús, imposar la protecció servil per fer front a la por. Bona part de l’explicació del que està passant està en la geopolítica, els conflictes d’interessos estratègics dels grans grups d’interès econòmic, que han alimentat una forta desestabilització a l’Orient Mitjà, i la incapacitat per garantir la plena integració i la cohesió social d’unes realitats cada cop més multiculturals a bona part d’Europa, que han provocat discriminació i marginació social en determinats grups socials.

Per això, les respostes de fons estan en l’establiment d’una legalitat internacional que possibiliti la resolució no violenta dels conflictes d’interessos entre països; en unes regles de relacions comercials que impulsin la generalització dels drets humans i laborals arreu; en l’existència de marcs de cohesió social que garanteixin la convivència dels diferents grups socials evitant estigmatitzacions i discriminacions, o a posar fi a una lògica de les relacions econòmiques internacionals marcada per l’espoli de les riqueses naturals i el sotmetiment dels països pobres als interessos dels grans grups multinacionals.

De ben segur, aquesta no és una resposta ràpida, però a la llarga és l’única possibilitat d’una existència digna i en pau. Les desigualtats són font de conflicte i violència, sigui a l’escala que sigui, en l’àmbit de país o en el del món. I la violència trenca les bases de la convivència, ja que perjudica especialment els treballadors i treballadores i els sectors més febles de la societat. Per això, el principal repte és posar fi a la desigualtat estructural.

Des del moviment sindical, tant a escala de cada país com en l’àmbit internacional, cal accentuar el compromís de lluita per estendre el treball digne arreu i per a tothom, d’eradicar el treball infantil, d’exigir responsabilitat social a les empreses i als governs per respectar els drets humans, la sostenibilitat i el medi ambient. En un món marcat per les relacions econòmiques i les cadenes de valor globals, és fonamental fer-ho si volem fer avançar la igualtat i posar fi a l’explotació. Aquest compromís actiu del moviment sindical s’inscriu, sens dubte, en la manifestació del rebuig cívic i massiu a la violència en totes les seves formes, ja sigui directa o estructural i, en especial, a la violència indiscriminada i cruel dirigida contra la població civil, que s’expressarà el dia 28 de novembre a la tarda als carrers de Barcelona, cridant “Mai més” al terrorisme, a les guerres, a la xenofòbia, al tancament de fronteres, a l’anul·lació de les llibertats.