Persones o multinacionals

Parlem d’acords o tractats de lliure comerç per referir-nos a les regles i normes acordades entre països per controlar les seves relacions comercials i les inversions, suprimint barreres i donant facilitats als moviments de les mercaderies i els capitals. Però moltes vegades les normes que s’estableixen són contràries i incompatibles amb el lliure comerç, ja que tenen com a objectiu protegir els interessos de les grans corporacions transnacionals, que són les que actuen com a lobbys en les negociacions dels tractats, com estem veient amb el TTIP i el CETA.

Quan la UE, en la seva declaració de principis, considera que el lliure comerç pot afavorir el desenvolupament sostenible al món, sap que és necessari vincular la baixada de barreres a la lliure circulació de mercaderies amb el compliment d’uns estàndards de drets i llibertats i de normes mediambientals. Creure’s que en el mercat global els fluxos de mercaderies es governen pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses i que, per tant, es distribuiran adequadament els béns i serveis i s’optimitzarà l’assignació dels recursos econòmics a escala mundial, és pura ideologia lliurecanvista que la història econòmica i social ha desmentit. Les condicions en què es produeix a cada país són diferents i, per tant, els avantatges competitius (de caràcter general) que unes o altres empreses poden obtenir en un mercat global tenen més a veure amb la degradació de les condicions laborals o mediambientals (dúmping) que no amb altres variables. El comerç no és un fi en si mateix: és una activitat que té sentit si impulsa el progrés social i el desenvolupament sostenible.

Per això, quan analitzem els diversos tractats que s’estan negociant, constatem que aquests no contribueixen a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible, al contrari: una negociació opaca i poc transparent, realitzada al marge de les sobiranies nacionals, que evidencia que prevalen els interessos de les empreses sobre les persones. Ho veiem en relació amb la concessió de l’estatus d’economia de mercat a la Xina o amb el TTIP i el CETA. Pel que fa a la Xina, un tema poc conegut i que la Comissió Europea ha de tancar al desembre, el mercat europeu s’obrirà als seus productes eliminant les (ja poques i febles) restriccions encara existents, i no sembla que es plantegi vincular-ho al respecte dels drets humans o a l’existència de llibertats. Pel que fa al TTIP i al CETA, pel que es coneix, els elements de competència se situen al marge dels requeriments mediambientals o no es planteja l’equiparació dels drets laborals i socials amb els estàndards europeus (els EUA no han signat la major part dels convenis de l’OIT, entre ells el de llibertat sindical, inspecció de treball, treball forçós, discriminació al treball, igualtat de retribució treball infantil, etc., i el Canadà només ha signat 26 dels 177 convenis tècnics).

Alguns governs de la UE, en consonància amb la pressió social existent, ja mantenen una posició contrària al TTIP i podria ser que finalment no se signés. Però ni està sentenciat ni desapareixen els perills, ja que moltes de les empreses dels Estats Units podrien disposar dels avantatges del CETA, que, si no ho impedim, podria aprovar-se properament i conté un seguit de clàusules igual de perverses que el TTIP.  Per això cal mantenir una actitud contrària a aquests tractats de lliure comerç, que es realitzen d’esquenes a la ciutadania i que amenacen els drets socials, laborals i mediambientals, i atempten contra el sistema democràtic i els serveis públics, els quals queden sotmesos als interessos privats de les grans empreses transnacionals.

Aquests tractats comporten el risc d’instaurar la “competència a la baixa” per reducció dels estàndards laborals, socials i mediambientals (salaris, negociació col·lectiva, salut laboral i mediambiental, protecció social) i destruir llocs de treball en empreses “menys competitives”. Cal visibilitzar l’oposició social a aquests tractats. A Catalunya, a l’Estat i arreu d’Europa, hi ha plataformes unitàries per sensibilitzar sobre les conseqüències negatives dels tractats i organitzar la mobilització i la pressió. Els propers dies es convoquen accions de protesta, el proper 20 de setembre la Confederació Europea de Sindicats (CES), en la qual està integrada CCOO, organitza una acció a tot Europa, relacionada amb el perill per a l’ocupació i les condicions de treball. I el proper 15 d’octubre s’organitzen manifestacions unitàries de les plataformes conra el TTIP i el CETA, com a cloenda de la setmana d’acció del 8 al 15 d’octubre. Serà important per pressionar els governs de cada país.

Si se signen els tractats podem fer un pas enrere irreversible en l’actual model social, ja prou devaluat arran de les polítiques d’austeritat imposades pel neoliberalisme dominant. Avui la UE en el seu conjunt té un superàvit important en les relacions comercials amb els EUA, de més de 200.000 milions d’euros mentre que els EUA tenen un dèficit comercial de 75.000 M€. Quin interès té la UE, quan els actuals marcs regulatoris no interfereixen negativament en la seva posició en el comerç mundial? I quan aquesta posició s’assoleix amb unes normes laborals, socials i mediambientals més avançades que els EUA? Només s’explica pels interessos de les grans corporacions multinacionals i els poders financers. Els interessos de les persones resten al marge de la negociació, segrestada per una Comissió Europea que no ret comptes al Parlament ni representa les sobiranies nacionals. Europa té problemes propis. La “competitivitat” no rau en el lliure comerç, sinó en la innovació, la formació, la protecció, la inversió, etc. La UE ha d’impulsar la demanda interna, aprofitant precisament el superàvit de la balança comercial, impulsant una política salarial, de protecció social, d’inversions i infraestructures, etc., que impulsin la demanda interna i reactivin l’economia, generant ocupació i millorant les condicions de treball i de vida. Abundar en la via del TTIP i el CETA és amenaçar els ja febles equilibris laborals, socials i mediambientals europeus. Per avançar vers una societat igualitària, respectuosa amb els drets de les persones i les llibertats i amb el medi ambient, és necessari replantejar-se el sistema de comerç global i de moviment de capitals i evitar la concentració del poder en mans d’unes poques grans corporacions transnacionals.