Populisme per populisme, populisme al quadrat

La victòria de Trump és, sens dubte, un risc per a la democràcia i els drets dels més febles. El racisme, la xenofòbia, el masclisme, el menysteniment als valors democràtics són la base del discurs de Trump, un milionari, denunciat sistemàticament pel sindicat nord-americà AFL-CIO per antisindical i explotador, que menysprea els treballadors i treballadores, i que s’ha aprofitat dels menors costos laborals d’una mà d’obra immigrant amb visa temporal. Felicitat per a l’ultradreta europea a França, Holanda, Regne Unit, etc., projecta l’ombra d’una major globalització del neoliberalisme antisocial, de la vulneració dels drets i llibertats i d’un exponencial creixement de les desigualtats socials.

La victòria de Trump, i l’ascens de la ultradreta a Europa o el Brexit, són símptomes del retrocés dels valors democràtics i l’avenç de la insolidaritat i la intolerància provocats per la instrumentalització política de les pors, les incerteses i les inseguretats que generen la globalització neoliberal, sense regles ni controls. La financerització de l’economia, la transformació de l’estructura productiva i social a escala mundial i l’increment de la competència global han atacat l’estabilitat laboral i social, i han instaurat la flexibilitat com a valor inqüestionable que obre les portes a la precarietat laboral i social. La negació de les polítiques keynesianes i la destrucció del model d’estat del benestar comporten la ruptura de l’ascensor social i deixen un panorama de guanyadors i perdedors d’aquest procés. Els de baix, perdedors, sense perspectiva de progrés; els de dalt, guanyadors, acumulen cada cop més poder i riquesa. Aquí rau el malestar social, la por, les inseguretats i les incerteses que la ultradreta canalitza. I l’esquerra dividida, desarrelada o desnortada és incapaç de representar.

Als EUA, com a Europa, s’empitjoren les condicions de vida de la majoria, s’incrementa la polarització social i la desigualtat i les institucions polítiques no donen solucions. Les classes treballadores i mitjanes, empobrides i sense perspectiva, amb manca d’instruments i institucions pròpies per negociar i imposar part de les seves condicions de progrés, es troben desemparades i orfes de resposta politicoinstitucional. En aquest marc el populisme apareix amb promeses salvadores. El populisme de Trump apareix com antisistema, com antiestablishment, defensor de qui està descontent amb l’actual estat de coses, defensa l’individualisme, ataca l’Estat corrupte que interfereix en la vida de la gent i els impostos que el sustenten. Però el populisme no és una ideologia, és una manera de fer política. Pot ser de dretes o d’esquerres, ultraliberal o proteccionista. I utilitza unes formes i unes eines similars.

Moltes vegades sentim parlar en nom del poble, cosa que no vol dir que es faci amb el poble o pel poble. Es defuig el dilema dreta/esquerra per no dividir el poble. Aquesta relativització de la posició política de fons deixa un discurs merament formal i correm el perill que el populisme, que sorgeix com a contraposició del poble a les elits, acabi deixant intacte el poder de les elits. S’augmenta el lideratge/cabdillisme, però s’afebleixen els espais de democràcia real que permeten qüestionar el mateix discurs populista. Sens dubte, el populisme canalitza els estats d’ànim social i quan es configura la seva identitat política, pot ser de dretes o d’esquerres en funció dels eixos que prioritzi en l’acció política. Però el populisme també configura la seva identitat política quan es posiciona en relació amb el paper i la funció de les institucions pròpies de la democràcia i l’estat de dret per canalitzar els conflictes socials.

La contradicció entre obrir la democràcia o qüestionar-la, el respecte al pluralisme i a l’altri, la discriminació per raó de gènere, origen o religió, l’aïllacionisme i el proteccionisme, l’individualisme, l’aprimament de l’Estat i el creixement de les desigualtats són alguns dels riscos que s’albiren en la presidència de Trump. Si el que permet que la gent doni suport a Trump, o a l’extrema dreta a Europa, és que les polítiques dominants dels darrers anys han creat una societat de guanyadors i perdedors i han deixat les classes treballadores i mitjanes sense perspectiva, sense ascensor social i sense referència política i institucional de progrés i seguretat, l’anàlisi del resultat no la podem cenyir a desqualificar l’electorat o qüestionar el sufragi universal. Trump és una resposta al malestar, en termes individualistes, insolidaris, xenòfobs, masclistes i proteccionistes, davant la inexistència d’una alternativa real d’esquerres a la situació actual, creïble en termes de redistribució de riquesa, d’equilibris socials i sostenibilitat, de regles i controls de la globalització i el lliure comerç.

La resposta necessària avui, a escala local i a escala global, és més democràcia, més cooperació, més igualtat. I una esquerra que s’arreli en els valors i les prioritats de les classes treballadores, diverses i plurals, i que comparteixi la necessitat de dotar i reforçar les institucions i els instruments propis de les classes treballadores perquè es disposi de major poder de negociació per imposar les seves condicions de progrés, justícia i igualtat social.