La negociació de la renda garantida ciutadania (RGC) es troba ja a la fase final. La Comissió Promotora de la ILP per la RGC i les organitzacions que la configuren, els grups parlamentaris i el Govern acceleren els contactes i l’intercanvi de propostes. És evident que el temps passa de pressa i no podem deixar passar aquesta oportunitat. El debat pressupostari encara és obert i hi ha diners, per molt que diguin, per iniciar-ne la posada en marxa aquest 2017. La urgència és evident, la pobresa social és escandalosa i la pobresa laboral l’alimenta.
La situació és greu per a milers de persones, la darrera dada de l’EPA mostra un país amb greus mancances i problemes socials: més de 550.000 persones en situació d’atur, el 42% de llarga durada; més de 170.000 llars amb tots els membres a l’atur i més de 107.000 llars on no hi entra cap ingrés; un 12% de persones treballadores pobres, que treballen, però que tenen ingressos per sota del llindar de la pobresa. Cal lluitar contra la pobresa i cal evitar que hi hagi pobresa. No hi ha excuses: el pressupost del 2017 ha d’incloure una partida per començar a implantar la RGC, un instrument de lluita contra la pobresa i la desigualtat. La comissió promotora de la ILP de la RGC i les organitzacions socials fa temps que insisteixen al Govern i als grups parlamentaris que cal tancar un acord per implantar una RGC.
Ara toca aproximar les postures que hi ha sobre la taula i és possible. La quantitat a percebre no pot ser altra que l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC, 664 € mensuals i 7.967,73 € anuals). La RGC ha de tenir present la composició de la unitat de convivència on s’aplica, amb els increments corresponents en funció del nombre d’adults que hi conviuen i/o menors a càrrec. Però l’IRSC no s’actualitza des del 2010 i, per tant, caldrà actualitzar-lo. Però, sobretot, cal comprometre l’aplicació del mecanisme de revaloració automàtica que l’any 2005 el Govern, les organitzacions empresarials i sindicals van pactar en l’Acord estratègic.
La RGC és un ajut incondicional, determinat per la situació subjectiva de la persona que no disposa d’uns ingressos mínims. Si s’estableix una prestació complementària per participar en accions d’inserció social i/o laboral, oferta per les administracions, ha de quedar clar que les condicions de suspensió i pèrdua o retirada d’aquest tram només pot ser causat per incompliments de la persona perceptora i ha de ser recuperable en complir de nou amb els requisits.
El debat de la RGC no pot defugir la realitat de la pobresa laboral i la necessitat d’entomar-lo, tant des de les polítiques laborals, per evitar-la, com de les públiques, per protegir-la. Més del 12% de persones que treballen reben ingressos per sota del llindar de la pobresa i no poden ser excloses, elles i les seves famílies, de l’acció protectora de la RGC. Aquest és un punt polèmic per al Govern, que n’és refractari, però cal un punt de trobada. Excloure els treballadors pobres dels mecanismes protectors que establim per a les persones pobres pot afegir majors problemes, siguin de confrontació entre col·lectius, siguin de desincentivació a la inserció. Quan els ingressos del treball estan per sota del IRSC, s’ha d’establir un mecanisme que prevegi la complementarietat amb les rendes del treball, per tal que les persones que estan en aquesta situació puguin ser també possibles beneficiaris de la RGC si compleixen la resta de requisits, i s’hauran d’establir mecanismes que evitin el frau en el mercat laboral. El problema de fons rau en el mercat de treball i cal actuar-hi, permetent que la norma laboral faciliti la capacitat de les organitzacions sindicals per combatre el fenomen de la pobresa laboral, reforçant la seva capacitat d’intervenir en la negociació col·lectiva i en el control del frau empresarial en la contractació. Però mentrestant no podem excloure la pobresa laboral de la RGC. Aquest és un debat que no es pot defugir, és actual i les contradiccions del sistema econòmic l’aviven. Qualsevol acord ha de preveure aquesta realitat i emplaçar la resposta. La fórmula final es pot tancar més tard o més d’hora, però caldrà fer-ho.
La RGC s’ha de començar a aplicar aquest 2017. Es pot temporalitzar i graduar l’assoliment del total que es determini, atès que tant la preparació del complex administratiu per fer-lo possible, com el cost total de la plena implantació, ho justifiquen. Però ni els temps són infinits, ni els percentatges a aplicar el primer any poden ser inferiors al 88% de l’IRSC. També cal preveure que a l’Estat, el proper dia 2, al Congrés de Diputats s’inicia el debat de la proposta sindical de prestació d’ingressos mínims, que preveu la possibilitat d’establir unes rendes mínimes que puguin ser complementades per les comunitats autònomes. Per tant, si s’aprovés i fos aplicable a Catalunya, caldria accelerar el terminis d’implantació del 100% de la RGC, atès l’estalvi que això suposaria per als pressupostos de la Generalitat.
És evident que és urgent posar en marxa la RGC. Disposar d’un potent instrument de lluita contra la pobresa i la desigualtat requereix construir un acord parlamentari al més ampli possible, que doni predictibilitat i durabilitat a l’acord que s’assoleixi amb el Govern. Aquests són els dies en què cal concloure tanta demanda social expressada en la ILP, reclamada als carrers, urgida en el Ple del Parlament sobre emergència social i pobresa, prevista ja el 2006 en l’Estatut. Ara cal concretar-ho en un acord i implementar-ho en el pressupost.
El blog d'en Joan Carles Gallego 
Deixa un comentari