Hola de nou

D’ací a pocs dies farà tres mesos vam cloure l’XIè Congrés de la CONC on vàrem debatre les propostes per a l’acció sindical d’aquests propers anys i elegirem la nova direcció sindical. Un Congrés important, tant des del punt de vista sindical, obra una nova etapa per encarar els reptes dels treballadors i treballadores a l’ofensiva en un context de canvi de cicle econòmic; com personal, tanco una etapa en que he assumit la secretaria general del sindicat. Donava compliment a la limitació de dos mandats que hem establert i es materialitzava, així també, el compromís col·lectiu de renovar propostes, formes i equips. I ara inicio un nou període de treball i dedicació a altres qüestions, que sens dubte tindran que veure amb les coses que em preocupen i m’ocupen fa bastants anys.

No en faré balanç en aquest full del que han estat aquests anys. Queda el balanç presentat en el propi congrés i el debat i la valoració col·lectiva d’allò fet i al com s’ha fet. Sens dubte han estat anys complicats i durs per la classe treballadora i pel sindicat, però crec que la intel·ligència col·lectiva ha permès transitar aquest anys actuant i mantenint viu un instrument insubstituïble per defensar i fer avançar els drets dels treballadors i treballadores com és el sindicat, la CONC. Queda una organització, crec que forta. S’han realitzat molts canvis en aquests anys, en formes, procediments i transparència, que permeten d’entomar els nous reptes a l’ofensiva, tal com demanen els temps i tal com necessitem els treballadors i treballadores.

Segur que s’han comés errors, només faltaria, però crec que els encerts han estat més i són claus en un horitzó estratègic. Hi ha resultats tangibles, entre d’altres qüestions la cobertura de la negociació col·lectiva, l’empenta decisiva a la Renda Garantida de Ciutadania o l’alerta generalitzada sobre els mals –socials i econòmics- d’instal·lar-nos en la precarietat –laboral i social-. És cert que no hem acabat amb la Reforma Laboral, però sabem que més aviat que tard caurà presa del combat continuat amb que l’hem confrontat al carrer i en les meses dels convenis.

Personalment satisfacció. Content d’haver compartit uns anys amb persones compromeses i responsables que m’han posat fàcil la dedicació. Content per haver fet les coses que hem cregut en cada moment que teníem que fer, sense lligams ni peatges. Content per la sensació que el sindicat està en un molt bon moment i el nou equip té un molt ampli suport i està ple de ganes i il·lusió. I agraït a tantes dones i homes que hi són sempre i en tot moment.

Tanco una etapa llarga de dedicació en diverses responsabilitats al sindicat, que m’han permès treballar amb molta gent i veure l’organització en les seves diverses vessants. Això m’ha fet créixer com persona i en coneixement. M’ha reafirmat el valor de la limitació de mandats, la importància de la renovació i el treball en equip. He estat vuit anys de secretari en la Federació d’Educació, vuit en responsabilitats executives de la CONC i altres vuit en la secretaria general de la CONC. Sumats són molts anys i complementen allò que m’agrada més, que és la meva professió docent i l’educació –a la que m’he dedicat també amb alta intensitat- des de la qual vaig començar a assumir responsabilitats sindicals. Ara en tancar l’etapa al front de la CONC he pogut reprendre per uns dies el contacte amb les aules i els alumnes, i haig de reconèixer que primer dia tenia un cert pànic, però un cop superat m’he pogut retrobar a mi mateix.

Bé, el camí és llarg i després d’una etapa s’obren nous temps i noves dedicacions. Seguiré, no pot ser d’alta manera, amb el compromís a la causa sindical, per això no cal tenir “responsabilitats”. I ara, després d’un prudencial distanciament, tornaré a recuperar aquest espai de diàleg i conversa que és aquest bloc, on escriure coses que segur tractaran del mateix que vinc parlant fins ara, perquè segueixen preocupant-me i ocupant-me.  Per tant, hola de nou.

Ací en el vídeo adjunt us deixo el recull de fotos que em van regalar a la cloenda del congrés… la veritat és que em vaig emocionar … molts records, molts moments, molts sentiments