Los lunes al sol

Aquest dissabte, la II Marxa contra l’Atur ha arribat a Barcelona, després de recórrer diverses poblacions de l’àrea metropolitana, entrevistar-se amb ajuntaments i sensibilitzar la societat de la problemàtica real de l’atur.
La Marxa evidencia l’aïllament de les persones aturades en un context de crisi, on les respostes polítiques i econòmiques es despreocupen dels problemes concrets i personals i s’ocupen dels problemes generals i impersonals. L’atur és una realitat que va més enllà dels números freds o dels percentatges crus: és el drama personal de qui vol treballar i no pot, de qui per causa de l’exclusió laboral pot acabar en l’exclusió social. I davant d’aquesta realitat cal un alt nivell de sensibilització social, de compromís col•lectiu, i que les diferents organitzacions socials i polítiques assumeixin compromisos concrets per combatre-la.

Això pretén la Marxa, i això forma part dels objectius que impulsa el grup de “Los lunes al sol”, que cada dilluns es troba a la porta de la fàbrica Aismalibar, que en tancar va deixar els fundadors del grup a l’atur, però no va poder trencar la seva ferma voluntat de continuar lluitant per canviar les coses i en concret reclamar actuacions contra l’atur i els seus efectes.

Si l’atur és el principal problema del país, i així ho diuen totes les enquestes d’opinió ciutadana, és natural que exigim al Govern mesures concretes per combatre’l. És per això que el paquet d’exigències a fer al Govern ha de preveure (a banda de la retirada de les mesures regressives plantejades) compromisos concrets per a la creació d’ocupació i per al manteniment de la protecció social. Mesures que puguin ajudar a trobar una sortida a la crisi més equilibrada i solidària que no pas l’aposta d’abaixar els costos laborals i la despesa social, com s’està fent. Trencar la relació directa entre més atur i més precarietat laboral obliga a actuar no només sobre el mercat de treball (combatent la contrareforma laboral) sinó també per la protecció social, per evitar la pressió a la baixa per acceptar qualsevol ocupació amb qualsevol condició, i pel compromís amb la creació directa d’ocupació pels poders públics tant en inversió com en provisió de béns i serveis.