El Govern ha anunciat que el 28 de gener és la data màxima per fer pública la proposta de reforma del sistema de pensions, i que ho farà amb acord o sense acord.
El Govern planteja de nou les reformes en clau de “necessitat inexcusable” i de resposta a les “demandes dels mercats”. La veritat, però, és que el sistema públic de pensions avui té superàvit i és viable per als propers 20 o 25 anys. I, si bé és cert que a partir del 2050 hi haurà un gran salt en el nombre de pensionistes (dels quasi 9 milions actuals passarem a prop de 17 milions), la solució no passa per imposar retalls regressius, en la línia que proposa el Govern, sinó de mantenir la via del consens en les reformes, com es va fent des del 1996, per donar resposta a les tres necessitats de futur del nostre sistema: pagar més pensions, pagar-les durant més temps i pagar-les millor.
De ben segur que els propers dies assistirem a una allau informativa en relació amb la inevitabilitat de la reforma i la necessitat de calmar els “mercats”. De moment el president del Banc Central Europeu (BCE), Trichet, insisteix a dir-nos que, per sortir de la crisi, és urgent reformar les pensions.
La reforma de pensions no calmarà els especuladors financers, com tampoc els va calmar la reforma laboral o la retallada dels sous dels funcionaris. Cedir al xantatge continuat qüestiona la democràcia, el paper dels governs i posa en perill l’actual model social. És necessari articular un discurs diferent, alternatiu a l’únic dictat pels “mercats”, que el que persegueixen és aprofitar l’actual situació de recessió econòmica i d’augment del dèficit públic per acabar amb un model social construït amb molts esforços i posar a disposició de les grans fortunes béns i serveis que fins ara tenien caràcter públic i que servien per redistribuir la riquesa creada garantint uns mínims de cohesió social. No és casualitat que els que més insisteixen en la necessitat de reformar el sistema de pensions són les grans asseguradores, que tenen interessos a poder gestionar (amb afany de lucre) una part del pastís del sistema públic de pensions.
El Govern, amb l’excusa que l’increment demogràfic actual ens pot dur el 2050 a una situació deficitària, vol retallar avui per així no haver-ho de fer d’aquí 40 anys. Només es basa en la variable demogràfica per fer els seus càlculs. Ens diu que hi haurà gairebé 17 milions de pensionistes en comptes dels actuals 9 milions i, a més, ens recorda que cobrarem pensió durant més anys perquè en viurem més. La conclusió de la lògica del Govern és que no hi ha més remei que abaixar pensions. I per aconseguir-ho vol que treballem dos anys més, fins als 67, a banda d’altres ajustos per endurir el càlcul de la pensió corresponent.
Però de nou el Govern obvia altres elements que poden garantir la viabilitat futura del sistema. Es pot actuar sobre les bases de cotització màximes i sobre el salari mínim interprofessional, SMI (tindria efecte en les cotitzacions mínimes). Hi ha despeses del sistema que corresponen als pressupostos generals, com són, per exemple, els complements de mínims de les pensions o el cost del personal de l’administració de la Seguretat Social. S’incrementarien els ingressos si s’integressin els règims especials de les treballadores de la llar i dels treballadors del règim especial agrari, o si es revisen les bases de cotització dels treballadors autònoms. Es pot actuar per millorar l’equilibri de la piràmide de població amb polítiques d’ajuts per fills a càrrec, escoles 0-3 anys, ajut al lloguer per a joves, entre d’altres. I es poden augmentar els cotitzants amb la millora del mercat de treball, incrementant la població ocupada (la taxa d’activitat femenina està 15 punts per sota de la de la UE, apujar la taxa d’activitat i ocupació dels majors de 55 anys, combatre l’atur juvenil…). I es poden millorar les cotitzacions augmentant la qualitat de la feina a partir de millorar la formació i la qualificació i invertir en R+D+I, que té efectes sobre la productivitat, etc.
Hi ha alternatives, les coses es poden fer d’altres maneres. Hem de mantenir la pressió davant del Govern perquè passi de la submissió als dictats dels “mercats” (dels grans grups empresarials i financers) al consens amb la majoria de la ciutadania, amb els treballadors i treballadores. Per això el 18 de desembre hem d’omplir de nou el carrer perquè ha de quedar clar que rebutgem com es fan les coses. Perquè hi ha altres maneres de fer-les, perquè volem mantenir l’actual model social, perquè garantir la igualtat és també una fita que ha d’emmarcar les actuacions dels governs, com la llibertat.
A hores d’ara ja sabem que la contrareforma laboral, imposada pel Govern, no crea ocupació, fa nous contractes temporals i precaris i s’utilitza per acomiadar sense motius. El Govern ja ha anunciat la retallada de l’ajut de 426 € dels aturats sense cap prestació (pot afectar més de 600.000 persones) i comencen a anunciar que es volen retallar drets de negociació col•lectiva. Una dinàmica perillosa de retalls de drets laborals i socials que trenca els equilibris socials i que augmentarà la desigualtat. Són propostes econòmiques i socials que poc o res tenen a veure amb la situació de crisi i amb la necessitat d’afavorir la recuperació econòmica, ni ataquen les causes que ens han dut on som.
El blog d'en Joan Carles Gallego 
Deixa un comentari