Sembla que finalment Eurovegas no s’instal·larà a Catalunya. De ben segur que la important mobilització social realitzada aquests mesos ha estat un element que ha incidit en la decisió final. De tota manera el projecte continua viu i les informacions apunten la seva possible ubicació a Madrid, amb la qual cosa bona part dels debats oberts al voltant del projecte segueixen vigents. Especialment en tot allò referent a l’opacitat dels poders públics a l’hora de captar inversions i establir contrapartides, devaluant les legislacions (laborals, urbanístiques, de salut pública…) i en la manca de propostes alternatives a partir de projectes productius que impliquin reforçar sectors econòmics industrials, de recerca o de serveis de major valor afegit.
La decisió de no instal·lar-se a Catalunya d’entrada significa la preservació del parc agrari del Llobregat i, per tant, seria oportú que la Generalitat presentés un pla de desenvolupament d’aquest espai de gran interès agrícola, responent així a bona part de les demandes socials expressades aquests mesos.
De tota manera el Govern, de forma ràpida, ha presentat la seva alternativa: el projecte Barcelona World, sobre el qual encara es desconeixen detalls i que caldrà estudiar, però que d’entrada genera reserves, atesos els antecedents de l’empresa promotora, que està lligada a la bombolla immobiliària. Caldrà informació i transparència en tot aquest procés i s’haurà de vetllar perquè l’ocupació que es pugui crear respecti la normativa laboral i sigui de qualitat.
La millor notícia, però, hauria estat que la Generalitat evidenciés la voluntat d’apostar per altres projectes, que anessin en la línia d’un imprescindible canvi de model productiu a Catalunya. Una aposta per la reindustrialització, per la innovació i els productes de valor afegit amb potencial exportador. La manca de notícies en aquesta línia fa entreveure un cert abandonament de la política industrial de futur al nostre país.
Amb les actuals polítiques laborals, de recerca i educatives dels nostres governs no és estrany que Eurovegas o Barcelona Word siguin les úniques alternatives de creació d’ocupació possibles. L’afebliment de la negociació col·lectiva, la instal·lació en les actuals xifres d’atur i el qüestionament del paper dels sindicats faciliten la pressió a la baixa de les condicions laborals i, per tant, la reducció dels costos laborals de forma generalitzada i faciliten, així, un model productiu de poc valor afegit. Les retallades en educació, formació i recerca (només cal veure l’escàndol de xifres d’aquest inici de curs, resumit: més nens i nenes i menys ensenyants) dificulten la millora generalitzada de la capacitació professional, que permetria utilitzar les immenses possibilitats del coneixement i la tecnologia per introduir innovació i millores en els processos productius.
Per tot això és necessari trencar la lògica de les polítiques de retallades de drets i de serveis públics que s’estan imposant al marge de qualsevol consens ciutadà. Exercir la pressió per evidenciar que hi ha una majoria social en contra i que hi ha alternatives és l’objectiu de la gran Marxa a Madrid del proper 15 de setembre. Celebrar un referèndum a l’Estat i posar en marxa una consulta ciutadana a Catalunya és democràticament necessari davant la imposició unilateral d’unes polítiques que mai no han estat incloses en els programes electorals del PP o de CiU. La ciutadania hem de decidir quines polítiques creiem justes per sortir de la crisi. Les actuals ens deixen sense perspectiva. Retallada sobre retallada, empobrim la gent i el país i l’única alternativa és l’especialització en sectors de baix valor afegit, suportats per treball cada cop més precari. Cal canviar aquesta lògica.
El blog d'en Joan Carles Gallego 
Deixa un comentari