Un dia útil per canviar les coses

Aquests dies he parlat molt de la vaga general. He intentat explicar les raons que la motiven, la utilitat de participar-hi i l’oportunitat de realitzar-la. He trobat molta receptivitat en assemblees i reunions. He parlat amb treballadors i treballadores, amb persones aturades, amb pensionistes i gent jove, i ràpidament hem coincidit que la realitat és dura, de major pobresa i desigualtat social, de menor llibertat individual, d’incertesa de futur, d’inutilitat de les mesures que apliquen els governs i d’injustícia. Sobretot la injustícia de veure com la crisi s’aprofita per destruir drets laborals i socials,  afeblint i empobrint la majoria, mentre les grans fortunes, els rics, acumulen riquesa i poder i no fan cap contribució solidària a la sortida de la crisi.

He sentit un alè de suport al 14-N. M’han arribat propostes que, a més de la vaga, permeten materialitzar altres formes de compromís personal per visualitzar i evidenciar que som una majoria social per canviar les coses. Que no volem que ens prenguin el futur, que hi ha culpables de l’actual situació i que hi ha alternatives. L’altre dia els autònoms i petits comerciants deien que tancarien la botiga i no farien la distribució, que tancar un dia pot ajudar a trencar les retallades, que són les que els enfonsen perquè el consum cau i cau. Avui, a la manifestació per la salut pública, una persona jubilada em deia que, a més de sumar-se a piquets al barri i manifestacions al carrer, farà vaga activa entregant la pensió d’aquell dia al banc d’aliments. Em proposava que ho féssim extensiu als treballadors i treballadores que fan serveis mínims. Ahir, joves organitzats en associacions juvenils diverses, preguntaven pels piquets i la manifestació, i explicitaven que estaven farts d’unes polítiques que els deixa poca sortida més que l’atur, la precarietat o l’emigració. Una mestra m’ha comentat com l‘associació de mares i pares de la seva escola ha decidit que aquell dia els nens i nenes faran vaga i no aniran al cole, junts i amb la seva samarreta groga prendran la plaça del barri i faran activitats. La secció sindical d’una gran empresa em comentava que ja han organitzat els piquets, més nombrosos que altres vegades i que recorreran el polígon industrial per donar suport als companys d’altres empreses que estiguin sent pressionats. I moltes més iniciatives…

I davant de tot això encara em sorprèn que algunes opinions segueixin insistint, com en d’altres vagues generals, en tres qüestions: una vaga no ajuda a la mala situació econòmica de les empreses; la vaga general és una interferència política; els piquets violents impedeixen el dret al treball. Res de nou, però, tan pobre com sempre. Com gosen dir que la vaga és “antieconòmica” si està demostrat que les polítiques d’austeritat extrema deprimeixen l’economia més i més. Intentar desqualificar la vaga com “política” és una mostra més de la pervivència de tics autoritaris (franquistes?) que volen negar a altri la capacitat d’incidir per canviar les coses. La vaga general vol canviar les polítiques injustes que s’estan fent i que a més han estat imposades de forma autoritària.

La vaga general denuncia les mesures antieconòmiques i injustes dels governs, les retallades de drets laborals i socials que creen atur, precarietat, pobresa, desigualtat i menys llibertat. Exigeix altres polítiques econòmiques per redistribuir la riquesa existent (reforma fiscal i lluita contra el frau), reactivar la circulació del crèdit (intervenció pública de la banca) i estimular l’activitat econòmica sostenible i de valor afegit (polítiques industrials actives).  Per això en la vaga general del 14-N aturem l’activitat econòmica del país, de les empreses als petits comerços, deixem de consumir i omplim els carrers. Mostrem-nos, tal com som, que ens vegin. Si som molts i moltes, ens veuran forts i si som més forts ens hauran d’escoltar.