10-M: PROU

Diumenge, 10 de març, hem de dir prou. Les manifestacions convocades a Catalunya i al conjunt de l’Estat, contra l’atur i per la regeneració democràtica, s’emmarquen en les mobilitzacions que impulsa la Confederació Europea de Sindicats (CES) contra les polítiques d’austeritat, de reducció de la despesa social i de retallades de drets. A Catalunya, les manifestacions les convoca la Plataforma Prou Retallades, on conflueixen sindicats i organitzacions socials diverses (veïnals, de pares i mares d’alumnes, d’ONG, d’usuaris de la salut, etc.), també contra les polítiques de retallades que aplica el Govern, que estan empitjorant greument les condicions de vida i de treball de la majoria de la ciutadania, contra l’atur i contra la corrupció.  

El 14-N va ser un important avís per als governs de Catalunya i l’Estat i per a la Comissió Europea d’una oposició majoritària a les polítiques d’austeritat. Ara, el 10-M, s’ha de fer visible de nou que som una majoria social contrària a com s’està gestionant la crisi econòmica, que ens fa perdre drets i condicions de treball i de vida, en benefici d’unes minories. Quan el 15 i el 16 de març es reuneixi el Consell d’Europa per analitzar i determinar les polítiques de la Unió, els governants de la Unió han de sentir tota la força d’un ampli moviment contrari a aquestes polítiques neoliberals. El 10 de març hem de dir prou a les actuacions d’una Comissió Europea enrocada en polítiques fracassades, aliena als problemes de la ciutadania europea, que és qui li dóna legitimitat, i incapaç d’entendre a quins interessos han de servir les institucions europees i els recursos comuns dels europeus. S’ha de revisar l’objectiu de dèficit i calen altres polítiques d’estímul al creixement i d’impuls a la Carta de drets de ciutadania a Europa. Ja fa 5 anys que estem en crisi i l’únic que creix a Europa és la desigualtat, l’atur, la pobresa i l’exclusió social.

El Govern de la Generalitat, el 10-M, ha d’entendre que som molts i moltes els qui no estem disposats a admetre noves retallades indiscriminades. No pot seguir insistint que els Pressupostos del 2013 mantindran la mateixa lògica dels darrers dos anys, retallades sobre retallades. El Govern de Catalunya i el Govern de l’Estat han de saber que el temps de les mentides i els discursos buits s’ha acabat. Amb 900.000 persones en situació d’atur (6 milions a l’Estat), 120.000 llars on no hi entra cap ingrés, 266.000 llars amb tots els membres a l’atur (1,8 milions a l’Estat) i un 30% de pobresa, no es pot suportar més l’acció insensible d’uns governs que segueixen aplicant les mesures que ens han dut on som i que, per tant, han demostrat ser inútils a més d’injustes. 

Hem de rebutjar les retallades que estan desmantellant els serveis públics (sanitat, educació, dependència, serveis socials…) i combatre qualsevol reforma unilateral del sistema públic de pensions que pretengui retallar els drets dels pensionistes. Els governs i els parlamentaris han de prendre nota que no permetrem que ens enganyin, en la tramitació de la ILP per la dació en pagament i per la paralització dels desnonaments, devaluant o pervertint els seus objectius principals. El 10 de març coincidirà amb els actes del 8 de Març, que mostraran com la reforma laboral i les retallades estan obrint de nou la bretxa de desigualtat entre homes i dones en el mercat de treball i en la societat: diferències salarials, retallades en la funció pública en sectors amb alta presència de dones, reducció de serveis socials i de l’atenció a la dependència (que afavorien la incorporació de la dona al mercat de treball), etc.

La reforma laboral s’ha demostrat totalment inútil i enormement injusta. Els ERO són utilitzats de manera arbitrària en la majoria de casos. La negociació col·lectiva s’està ressentint pel major poder que s’ha donat als empresaris, que utilitzen l’estratègia del xantatge i la por per imposar les seves condicions. El resultat és que l’atur no para de créixer, la precarietat augmenta, els salaris no paren de baixar i les condicions de treball estan empitjorant.

Hem d’exigir una profunda regeneració democràtica. Mentre retallen drets, es van afeblint les llibertats, i la democràcia va perdent qualitat (o potser perquè la democràcia és feble és possible que retallin drets?). Fa temps que veiem com es volen deslegitimar o reprimir els drets d’expressió i manifestació, com es qüestiona el dret de vaga o com es posa en dubte el finançament públic de determinades institucions que han de vetllar pels interessos generals. O com es pretén reformar la Llei de bases de règim local per afeblir la participació i el finançament dels ajuntaments, que són les institucions més properes a les persones. O com ens trobem davant l’evidència de pràctiques de complicitat entre càrrecs públics i empreses que corrompen l’exercici de l’activitat política i generen una allau de desconfiança de la ciutadania vers les institucions democràtiques. És necessari abordar un profund canvi polític i institucional, possiblement reformant la Constitució, per garantir que la política i les institucions democràtiques siguin instruments al servei de la ciutadania, garantia de participació i dotats de transparència i mecanismes de rendiment de comptes. 

Hi ha raons de sobra per sortir el dia 10 al carrer. Que en prenguin nota. Les coses es poden fer d’una altra manera.