Dret i drets

Aquests dies escoltarem que el bloqueig de la negociació col·lectiva està generant conflictes laborals a l’empresa i al carrer. Aquest conflicte és un més dels derivats de l’aplicació de la contrareforma laboral aprovada fa poc més d’un any i que forma part de l’ofensiva contra els drets laborals i socials que s’està duent a terme en el nostre país. El que s’està qüestionant és el dret laboral en si i els seus instruments, augmentant la posició de poder dels empresaris i afeblint drets i tuteles de treballadors i treballadores.

El dret del treball està sota amenaça. Les contrareformes laborals imposades aquests darrers anys volen afeblir-lo, diluir-lo, fer-li perdre la seva característica principal, que és la capacitat de tutelar drets i garantir equilibris, en un espai de relacions socials com és el món del treball, on les posicions de poder són enormement desequilibrades entre els propietaris de l’empresa i els treballadors i treballadores.

El dret del treball, com a producte històric, ha donat identitat a les nostres societats. És indissociable de la nostra civilització, de la nostra democràcia, de les nostres llibertats. Dret del treball i sindicalisme avancen junts, i el dret del treball es converteix en un element distintiu del model social europeu, on es constitucionalitza (llibertat, igualtat, tuteles…). Dret del treball i drets de ciutadania han anat fent camí agafats de la mà.

L’actual ofensiva neoliberal, en què els poders econòmics aprofiten la crisi econòmica per recompondre la seva posició de riquesa i poder, desnaturalitza el dret del treball, li fa perdre el seu caràcter protector i reequilibrador de les relacions laborals, i ataca la dimensió col·lectiva que representa. Es vol posar el dret del treball al servei de les polítiques d’ocupació, al servei de l’economia.  

Per recompondre la taxa de guanys empresarials, convertint els serveis públics en mercaderia i negoci, i abaratint costos laborals, és necessari afeblir el paper del dret del treball. Els sectors més retardataris de les organitzacions patronals no volen que segueixi fent de protector, davant els excessos i possibles conflictes que es generen en la relació desigual que es dóna en el binomi capital-treball. Sense aquest caràcter regulador del dret del treball perdrem una de les eines que avui està permetent canalitzar el conflicte social.

Per molt que les organitzacions empresarials ho defensin i fos la justificació dels partits que van aprovar la reforma laboral, dret del treball i creació d’ocupació no tenen cap relació. L’ocupació es crea des de la política econòmica: polítiques monetàries, que facilitin la circulació dinerària en l’economia i en penalitzin l’ús especulatiu; polítiques fiscals, que redistribueixin la renda per impulsar la demanda interna i garanteixin un entorn de cohesió social; polítiques industrials, que promoguin la recerca, la innovació i les infraestructures de producció i distribució, etc.

Impulsar polítiques laborals que desmantellen el dret del treball ens porta a aprofundir encara més en l’actual situació de crisi econòmica. Reeditar, com es pretén, un model de competitivitat basat en baixos costos laborals i precarietat, que ens ha dut on som i que explica el nostre diferencial competitiu amb l’entorn europeu, ens deixa sense futur. Ser competitius no s’ha de basar en els baixos costos laborals, sinó per la capacitat d’innovar en processos i en productes. Això requereix el paper actiu dels treballadors i treballadores, i que s’incentivi la seva aportació en termes de qualificació, recerca, innovació. Cal un model incompatible amb la precarietat i els baixos salaris, que és el que volen imposar les contrareformes laborals.

L’atac que la darrera contrareforma laboral ha fet al dret laboral i a les seves institucions (negociació col·lectiva, drets sindicals, Inspecció de Treball, la descausalització de les relacions laborals, etc.) ha demostrat ser inútil i injust. Un any i mig després, hi ha més atur, més precarietat, més judicialització, se n’han beneficiat les grans empreses i s’ha perjudicat la majoria de treballadors i treballadores, i també autònoms i petites empreses.

Sens dubte, hem de mantenir la pressió i la mobilització per evitar l’aplicació injusta de les mesures que preveu la contrareforma (avui ja hi ha conflicte a moltes empreses i sectors, per evitar que decaiguin els convenis col·lectius el 7 de juliol i deixin sense cobertura de drets generals de sector molts treballadors i treballadores). També hem de reivindicar el dret del treball com a element protector i reequilibrador a l’empresa, per evitar que la posició desigual en què es troben empresari i treballador esdevingui explotació, abús o injustícia. L’hem de reivindicar però també l’hem de repensar, perquè més enllà del treball assalariat, com element a protegir, s’ha d’obrir al treball autònom, a l’economia social, al teletreball, a la formació en el treball i altres realitats actuals, com el fet que les carreres professionals són cada vegada més intermitents i requereixen ajustar les respostes en termes de protecció social. El dret del treball ha de seguir “constitucionalitzant-se”, fent que la democràcia entri al centre de treball, que no es quedi a la porta. Davant el intents d’individualitzar les relacions laborals, negant la negociació col·lectiva, hem d’avançar en la seva personalització, enriquint-ne els continguts per reconèixer els drets de les persones, diverses en la seva condició i en les seves expectatives vitals.

El dret del treball i els drets laborals són indissociables.

PS: Advocats com Albert Fina i Montse Avilès, que aquests dies s’homenatgen, i molts altres, han utilitzat les possibilitats protectores del dret laboral per fer avançar les condicions de treball i la vida de molts treballadors i treballadores. Els advocats laboralistes, mà a mà amb el sindicalisme, han construït l’arquitectura de drets que avui està en perill.